Entre el públic hi havia força cares conegudes.
El mestre de cerimònies va ser en Gustau Erill i la veritat, xerrant amb ell, vaig aprendre força coses. Me'n vaig endur més del que vaig deixar i vaig gaudir molt amb la seva companyia.
D'entrada havíem d'estar sobre una tarima en una taula i unes cadires, però gràcies a un micròfon que no rutllava del tot bé, vàrem acabar ran de tarima, asseguts en aquesta amb els peus penjant i amb la gent a tocar, i em va agradar. Allà dalt, al principi, em sentia incòmode. Llunyà. Com si hi hagués una barrera invisible entre la gent i nosaltres, però al acostar-nos, al parlar gairebé de tu a tu, a l'alçada de la gent, l'acte va esdevenir més familiar, més agradable, més proper.
A més, parlar d'un llibre que has escrit i que t'estimes, t'ho fa tot fàcil, ja que només pots transmetre coses positives. Passió. Alegria. I crec que això és el que em desperta i el que transmeto quan parlo d'aquest llibre. Perquè per a mi és, malgrat totes les imperfeccions que pugui tenir, com aquell fill, imperfecte per a alguns però que tu el veus, el sents i l'estimes perfectament.
Ahir, vaig gaudir molt de la presentació del llibre a Monistrol i espero haver transmès, ni que sigui mínimament, la passió que sento per aquest.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada