dilluns, 4 de juny de 2012

Maresma

Si fa uns dies deixàvem anar un rai pel Calders, ahir, aprofitant la generosa pluja que ens regalà el principi de mes, vàrem fer la versió sota cobert. No la teníem prevista, però l'home proposa -rais a l'exterior- i la natura disposa. En el punt més àlgid de la tempesta, aprofitant, suposem que un entrebanc a la canonada, ja sigui en forma de massa compacte i llefiscosa de sabó, ja sigui en forma de pedaç tossut de calç, l'aigua decidí canviar de curs i aquella llengua líquida que d'entrada baixa, en general se li suposa, es revoltà als principis de la gravetat i sense fer escarafalls ni soroll es disposà a canviar la seva història.
Un servidor estava al bany dutxant l'hereu de poca cosa -poca cosa que heretarà, vull dir- quan vaig sentir un reclam. El dia era propici. Esperàvem l'avi de la criatura per celebrar l'aniversari i quan ja estava disposat a sortir per cantar l'aniversari feliç, vaig adonar-me que estava enmig d'unes maresmes. Xipollejant, caminant talment un bernat pescaire, vaig arribar a la font màgica, altrament dita cuina. El guèiser era imponent. D'ambdós forats de la pica, una aigua ja diàfana després de brollar força estona sobreeixia escampant-se pel marbre, mentre caramells nadalencs, fils d'aigua ben regats, baixaven a ran d'armari constantment. Abandonant la cuina, seguint el recorregut, habitacions incloses, vàrem veure com l'aigua baixava per les escales cap al carrer fent cascades africanes a les escales, mentre al garatge, avantsala de l'exterior, un mirall s'escampava sobre el sòl. Llàstima de no tenir peixera, hauríem aprofitat per treure a passejar la canalla. 
Després de gaudir uns instants del cicle de l'aigua -segurament si li passés a algú altre ho estaríem encara mirant- vàrem decidir recollir-la, un cop aconseguírem aturar el sunami. Galledes, pals de fregar, tovalloles i estris variats, motius alegres per a festejar un aniversari, serviren a la família, tribu africana acompassada, per entonar cançons al vaivé dels ronyons i així, hores després, aconseguir assecar la maresma. Després, ja secs, sopar i bufar desenses d'espelmes.
Avui tot sembla diferent, més sec, però encara estarem pendents del cel.