dijous, 14 de juny de 2012

Prop de Calders

Hi ha indrets que em tenen el cor robat. Alguns per la tranquil·litat que s'hi respira, d'altres per la bellesa de l'indret i uns tercers per la història que s'hi viu. Aquest però, és diferent. És pels colors. És únic. Accidental. Si tens sort, si el dia t'acompanya, pots gaudir d'una paleta única. D'un ventall ampli de tons vius.
Quan el cel és clar, d'aquells dies blaus de primavera esquitxats per quatre núvols flonjos i l'herba brota deixant als camps pinzellades de verds variats, és el moment esperat. El de l'escenari únic. El de sortir a mirar. De fons està sempre esperant el moment, a que  les condicions l'ajudin a sobresortir. Els tallants de la Gavarresa, parets alteroses i seques de tons rogencs, lliguen tot l'espai. Colors de sang que oxigena el cel i els  camps.
Aleshores, quan es donen totes les condicions i hi passo fortuïtament, perquè l'indret el conec però el moment és atzarós, m'agrada aturar-m'hi uns instants. Gaudir del regal. Omplir-me'n els ulls. Sadollar d'esperit. És a tocar del Berenguer. A tocar del riu.
Ahir en va ser un. I de la sorpresa gairebé caic de la bicicleta. Demà o l'endemà, quan hi passi, potser serà diferent, però el veuré amb els ulls d'ahir. Amb ulls d'enamorat.