Imatges del país

N'hi ha de clamoroses, de discretes, de simpàtiques, de curioses, de sorprenents, d'incomprensibles, d'institucionals, de locals, de puristes, d'indignants, de... de molts tipus. A tort i a dret. Només cal cercar al nostre entorn, mirant i no veient, i trobarem un munt d'errades ortogràfiques.
Els que parlen de l'estat de la llengua parlen sobretot de la quantitat, la qualitat vindrà després, crec que pensen, i potser ja em sembla bé, o no. No pot pas ser tot alhora, però cal estar pendents, ja que si ens instal·lem en un què més vols, encara gràcies, potser acabarem amb una llengua massa maltractada. Ni carn ni peix.
És cert que cal un període d'adaptació allà on no hi ha més remei, per exemple la llengua oral, on el que més ajuda són els exemples de catalanoparlants actius actualment en perill d'extinció, però pel que fa als rètols o a les circulars, dita la llengua escrita, potser caldria donar a conèixer els recursos que hi ha a l'abast de tothom, des dels que ofereix l'administració, tipus traductors de la Generalitat,  als que trobem en empreses privades, tipus google o altres, com correctors, que n'hi ha un munt. I quan es faci un cartell o s'enviï una circular, que es faci de manera correcte. Que s'exigeixi correcció. Tampoc deu costar tant. Reconec que és fàcil que se'ns escapin algunes errades, però quan parlem d'una cosa que parlarà de nosaltres, del nostre negoci i que a priori ha de durar força temps, potser ens ho hauríem de mirar més. Entesos que els accents són malparits. D'acord, acceptem pop com animal de companyia. Tenen aquella virtut de fer-nos semblar estúpids quan tot sols anem repetint un mot en veu alta obrint i tancant la boca per comprovar-ne l'accent. D'acord també que els catalans som pesats amb les sordes i sonores o els apòstrofs. També és cert que a més tenim la mania d'escriure certs mots al revés de la llengua de Cervantes, Déu n'hi do. D'acord. Però no podem exigir-nos un xic de rigor? D'autoestima? Potser aquesta dificultat de la llengua és la nostra riquesa, tots aquests matisos, tots aquests detalls i  són el que dóna la musicalitat al català. El tret harmònic.
De moment, faré servir les errades que trobi si no hi ha més remei. Em serviran per treballar la llengua viva a l'aula. La llengua del carrer i veure allò que no cal fer.
Aquesta cacera va començar un dia que ens va avançar una furgoneta a l'eix... com es deia? Tranversal. A partir d'aleshores se'm va despertar la curiositat i no para de créixer. Us animo a que cerqueu a veure si en trobeu allà on aneu, de moment, us en deixo alguns exemples...