dissabte, 25 de febrer de 2012

Vall de Besines

Puigpedrós de Lanós
Avui, després de molts caps de setmana de mal temps i compromisos varis, he pogut fer una escapada a esquiar. He anat amb gent d'Artés, una colla que surt gairebé cada cap de setmana i on sembla que tothom hi és benvingut, cap a Porté.
Hem marxat d'hora, cap a quarts de set i hem anat fins a Porté Puymorens on hem arribat cap a les vuit.
A quarts de nou ja hem començat a foquejar. Hem anat cap al coll d'en Garcia per la Coma que porta el mateix nom, on hem esmorzat. La pujada l'hem fet per una pista nevada i el darrer tram per la pala del coll.
Un cop esmorzats hem començat el descens direcció al refugi però sense arribar-hi. Si fins al coll la neu era  tova amb algun tram glaçat, a partir del coll era tota més gelada. I de cop, a mig descens, hem trobat crosta. Uns centímetres de neu gelada i a sota neu primavera, d'aquella neu que t'enfonses quan menys t'ho esperes. No ha estat una baixada memorable en quant a esquí, tot i que les vistes formidables i el dia assolellat i lluminós, ens han regalat unes imatges fantàstiques del Puig Pedrós i del Coma d'Or i tot el circ de muntanyes. Un indret encisador. Des del coll es veu força factible l'ascens al Coma d'Or, tot i que queda un xic apartat.
El circ de Besines
Després de flanquejar el Puig Pedrós i arribar al final de la vall Besines, ha arribat el moment de decidir per on pujàvem. Les ressenyes parlaven d'alguna canal prou assequible però que des de sota estant, es veia que al capdamunt semblava gelada a més de trempada i mixta. Per tant, veient que no seria massa fàcil uns quants hem decidit desfer camí. Tot i això un parell  han decidit provar-ho.
Ja el cotxe i després d'esperar-nos força estona ens hem trobat i ens han comentat que han hagut de recular. A dalt de tot, tal com semblava, era força gelat. Però un gel viu, d'aquell que és com vidre i que els grampons, per molt que piquis, només esgarrapen però no es claven en la placa. Així doncs, després d'algun ensurt, han fet mitja volta.
Per la nostra banda la baixada des del coll d'en Garcia fins als cotxes ha estat fantàstica. Després de l'estona d'insolació, la neu estava en un perfecte estat i hem pogut gaudir d'un descens curt - sempre que es baixa bé es fa curt - però divertit. 
Al final hem acabat fent uns disset quilòmetres de distància amb uns mil cent metres de desnivell. Ha estat una bona sortida. Una sortida d'aquelles per repetir, tant a l'hivern com a l'estiu.