Barefoot books

Si vols, mitjançant programes informàtics pots fer que uns dibuixos animats semblin talment una pel·lícula real. El moviment pot veure's arreu de la pantalla sent a més a més un moviment delicat, natural i senzill. També els objectes representats poden ser mimètics dels reals.
Moltes vegades cerquem això, uns dibuixos que no ho semblin. Ironia, no? Si volem que no ho semblin, perquè no mirem una pel·lícula real? Bé, misteris de la vida. Potser perquè en un dibuix esperem trobar-hi coses que a la realitat seria difícil, encara que darrerament amb els efectes especials cada cop hi ha menys coses que no es puguin representar a la gran pantalla.
I enmig de tota aquesta tecnologia audiovisual, l'altre dia vaig trobar uns dibuixos per a nens i nenes. Uns d'aquells que fa uns anys, sabent que era el millor que podien fer, haguéssim titllat de passables, però que per ser fets fa quatre dies ( 2009 ), sabent que si haguessin volgut ho haurien pogut fer més real, aleshores passen a la categoria de genials.
D'una banda perquè no els cal uns grans dibuixos per transmetre el què volen transmetre, després perquè el moviment és escàs i aquesta escassedat fa que el poc que hi hagi parli molt. Un altre aspecte és el color. Estan plens de color. Salten de la pantalla pel color i el disseny, sent senzill, no pren protagonisme ni a la història ni a la intenció d'unes lletres cantades seductorament.
Segons amb quins ulls es mirin es veuran com a molt senzills i mediocres, ara, amb unes ulleres especials, veient-hi intencionalitat a allò que es veu, deixant-se portar, aleshores són captivadors.



Per cert, n'hi ha tota una col·lecció disponible.