dissabte, 7 de juliol del 2018

Jugant amb els fills

Ara que la línia horària entre el temps de treball i l'inici de les vacances es difumina. Ara que potser hi ha més temps per baix, del dia i per dalt. Ara que les hores són regalades, aprofito per gastar-les amb els xics de casa.
El gran ja és més gourmet. Les hores han de ser per fer una cosa o altra segons ell i a vegades, quan arriba un company, es talla tot i es canvien els plans. Per tant, cal aprofitar aquests moments de complicitat i fer bona cara a la nova demanda. Aprofitar compartir moments plegats, perquè amb el temps per davant, el temps d'un estiu que promet, cal obrir-se a qualsevol oferiment perquè el temps ens va en contra. Perquè encara avui estem en aquell moment que podem ser-hi sense fer nosa, però apartant-nos quan cal que aviat s'acaba, i per això, cal gaudir de la seva infància. Ser-hi latents.
Del xic dir-ne que estem en plenitud. En l'apogeu. Ara és aquell moment en que el joc és fluid i quan et veu, els ulls se li il·luminen i vol el joc compartit. El joc en exclusiva. Ja sigui a la piscina, ja sigui a casa i l'experiència del gran, que les coses van modificant-se i enrere mai es va, ens diu que cal aprofitar aquest regal. Aquestes estones de joc plegats, perquè només passa un cop. Allò del tren. Que si el deixes passar, potser el següent tren ja va massa tard.
Ara que l'estiu és aquí, aprofito per jugar amb els fills, perquè a més de que m'ho passo bé, ens ho passem bé, teixim complicitats i allò que construïm ara, demà encara hi serà.