Feia un dia rúfol. Tapat i fresc, ideal per a caminar. Des del coll, hem anat seguint la carena del Pagès fins als Òbits ( 1.035 m. ). Aquesta carena va planejant, amb pendents suaus i sempre ben ombrívola. Sembla talment un pas enmig d'un bosc d'alzinars, pins i rouredes. De fet hi ha un roure enorme, el del Palau, a l'inici del camí.
Els Òbits és una balma obrada però bastant malmesa. Tot i això hi ha gent que hi va a passar la nit. Quan hem arribat ens hem trobat una colla que plegaven les màrfegues per marxar. Desfent el camí altre cop fins a la carena, hem seguit una mica més fins al Morral del Drac ( 980 m. ). En aquest lloc es conta que hi dormia el drac de la llegenda de Sant Jordi. És una agulla foradada i que es pot passar d'una banda a l'altra. Des d'una banda es veu el Turó de les nou cabres. Ran d'aquesta agulla, baixa un corriol costerut, la canal de Santa Agnès, que porta fins a l'ermita del mateix nom excavada a la roca. En aquesta hi ha un pas de fugida que feien servir les monges en cas d'atac, un túnel en forma d'ela que els permetia enganyar els perseguidors tot posant una roca de manera adequada.
Després de grimpar pel Morral, hem desfet camí fins al coll d'Estenalles. Fet i fomut, ens han sortit uns 11 quilòmetres, que pels més xics, de cinc i sis anys, no està pas malament, però és clar, entre els jocs, les aventures i la imaginació desfermada, tot cercant pedres, veient dracs o dinosaures, el camí es fa planer i la sortida és agradable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada