divendres, 6 de juliol del 2018

Jo, no posaria la creu

Fa uns mesos que van fer saltar la creu de terme i així ho explicava. Al principi, quan passava per davant i veia que no hi era, pensava que caldria que es posés de nou. Que ja que s'havia trobat, tornés a alçar-se a sobre la columna, per allò de tenir cura del patrimoni, però poc a poc, he anat canviant de parer i més veient l'augment de les agressions feixistes que es donen arreu, Sant Joan de Vilatorrada, Oló, Artés... Bàsicament perquè no crec que s'hagi de posar i ja està, com si res no hagués passat, sinó que pot servir per ensenyar-nos coses. Per parlar en un futur d'allò a què ens hem enfrontat. Per fer-nos recordar. Que no hi sigui, també és part de la història del país.
Potser estaria més bé que en comptes d'arranjar-la, s'hi posés quelcom que recordés perquè no hi és, tipus plafó o placa, i guardar la creu, que també és cert que és un símbol d'una època passada, i explicar la trajectòria d'aquesta, que de fet serà un bocí del viscut al poble i ens ajudarà a entendre on som.
Sé que s'acabarà posant, tenim tendència a maquillar la realitat i amagar certes coses desagradables, però potser, per un cop, estaria bé que la columna malmesa i escapçada, servís per recordar la intolerància, la gent agressiva, organitzada i ignorant, que tenen el suport de l'Estat que els veu com a aliats seus i campa tranquil·lament. Vaja, que la columna mutilada fes de mirall d'un Estat capaç d'empresonar aquells que pensen diferent i permeten votar als seus ciutadans mentre atia els agressors.