dilluns, 14 d’agost de 2017

Roc Blanc ( 2.542 m. ) i Baxouillade ( 2.546 m. )


Aquest cap de setmana hem anat una colla a l'Arieja, a fer la sortida que cada any ens prepara el Marc. Vam sortir dissabte al migdia direcció els Angles i des d'allà cap a Formigueres i Querigut. Just abans d'arribar-hi, hi ha un trencall que porta cap al bosc negre.
Vàrem deixar el cotxe a peu del refugi lliure, al bosc de Laurenti. Des d'allà surt un corriol que s'enfila, a costat del riu Laurenti i que et mena al llac de Laurenti, al peu del Roc Blanc ( 2.543 m. ).
La sorpresa va estar en arribar al llac, ple de pescadors i tots amb fogueres. De fet, a l'Estat francès, sembla que és més habitual. Vàrem cercar un lloc pla per acampar, a ran de llac, un xic humit però agradable, i després d'instal·lar-nos, vàrem fer un petit foc. Sort d'aquest, perquè quan afluixava, el fred es notava molt.



Estirats allà, tot buscant estels fugaços, de les llàgrimes de Sant Llorenç, sentíem com el Dani anava cantant al so de la guitarra, mentre algú l'acompanyava. Feia anys que no estàvem així. Bons amics, al voltant del foc, amb una guitarra i gaudint del vespre. Va ser una vetllada fantàstica.
L'endemà, de fet no massa d'hora, ens hem llevat i hem enfilat cap al coll de Laurenti. És un corriol que puja zigzaguejant enmig de rocs i herba. Des del coll, amb una gran diagonal, acaba de pujar al cim. Un cim estret, quatre blocs de pedra però amb grans vistes dels encontorns.






Hem estat allà una estona. Ganyipant i xerrant i després, hem desfet camí cap al llac. Abans però, he anat a fer el pic de Baxouillade ( 2.546 m. ). Des del coll, grimpant entre roques, al principi un xic perdedor, hi ha un sender que s'enfila cap al pla del cim. Un pla amb herba, força espaiós que acaba amb una darrera pujada, entre roques, a aquest. Després, tornant enrere, he pres un corriol que baixava de dret cap al camí que puja del llac. Aquest tros corrent. Saltant. Deixant-me anar.


Un cop al llac ens hem refrescat, alguns ens hem banyat i després de desparar tendes, hem baixat cap al cotxe.



Aquest cap de setmana hem fet una sortida com fèiem fa temps. Entre rialles i companyonia, amb amics. Rient i gaudint. Compartint el temps amb aquells que estimem fent allò que més ens agrada, anar a la muntanya.

Per veure més fotos cliqueu aquí.