dimarts, 8 d’agost de 2017

Investigant pel riu Calders

Que bé s'està aquests dies sense fer massa res. Bé, quan tens canalla, això de no fer massa res és relatiu, perquè aquell cuc que els ronda, crida sovint i veure passar el temps, que t'agrada, a ells potser no tant i han de cremar energia.
Avui, abans de fer el bany diari, la piscina és un dels grans invents, hem anat una estona al riu.
L'aigua corria. D'escumes avui no massa i valents, ens hem descalçat i hem entrat al riu. De moment tenim taques a la pell. Hem entrat amb un salabre. A veure què trobàvem. La intenció era trobar crancs americans, però d'aquests, ja sigui pel bernat pescaire que volta pel riu, ja sigui per por a uns visitants exploradors, no n'hem vist, això sí, quan vas al riu amb nens afamats de descobertes i estris de caça menor, l'èxit està assegurat.
Hem  atrapat, i després alliberat, un fotimer de sabaters, uns quants peixos i algun cap gros. A més, abans de marxar, un esquirol ens ha passat pel costat, galtes plenes i confiat. Les reticències del gran abans de l'expedició, està en aquella edat que els amics i la pilota ho copen tot, s'han esfumat i el repte d'atrapar quelcom l'ha captivat.


Un riu al costat de casa dóna per molt i si fos net, ja seria l'hòstia.