De Balsareny a Manresa per la Sèquia.

Feia un dia rúfol. Bé, al matí ha plogut força i pensant que ja no plouria gaire més, hem decidit anar a córrer amb l'Oriol.
De fet, volíem anar a fer un cim però se'ns ha fet tard i per això hem preferit fer quelcom de més proper.
Entre un vols dir i un no serà massa, hem acabat anant en cotxe fins a Balsareny per fer la Sèquia. L'altre cotxe l'hem deixat al parc de l'agulla. Massa bé no hem començat. Quan dúiem un parell de quilòmetres, com a molt, hem vist que no teníem les claus del cotxe del parc i hem hagut de recular a buscar-les.
La sèquia és un canal que va des de Balsareny a Manresa i passa per Sallent i Santpedor. En total són poc més de 26 quilòmetres. És un recorregut molt planer, ran de canal.
Aquest passa enmig de boscos i camps. És agradable de fer i més un dia com avui, fresc. Ara bé, quan portàvem uns sis o set quilòmetres ha començat a ploure amb ganes. El terra s'ha tornat relliscós. Un corriolet fangós d'argila flanquejat per herbes baixes era gairebé l'únic que es veia. La roba, a mesura que s'ha anat xopant, ha esdevingut pesada, així com les sabates. Al final, una cursa que havia de ser relaxada s'ha anat complicant, tot i que quan ha parat de ploure, de nou ha esdevingut molt agradable, si no fos perquè les cames ja havien estat força castigades.
Hem arribat al parc amb un sol lluitant entre els núvols per imposar-se. Els darrers quilòmetres, que hem fet sense seguir la sèquia, els hem fet caminant. Gaudint del que quedava del dia i recuperant-nos del que ha esdevingut una volta molt cansada.