Sí, mestre!

Pintant amb els peus

Gairebé sempre, quan faig escrits sobre temes d'educació, escric coses agradables. Sensacions de felicitat derivades de la tasca educativa i per algun comentari que he sentit, podria semblar que ho faig per justificar-me o vés a saber què, però de fet, en els escrits on parlo de la il·lusió de la feina de mestre, del plaer de les descobertes o bé de la diversitat de la feina, ho faig més per constatar que la tasca de mestre, malgrat a alguns els pugui semblar avorrida o poc interessant, jo la trobo apassionant. És una feina tota plena de reptes. On cada dia estàs a prova i no sempre te'n surts de manera airosa, però d'altra banda, et permet sempre anar millorant i alhora, almenys per a mi i això és el que vull transmetre, m'ho fa passar bé i créixer com a persona.
Hi ha qui pensa que els que som mestres ho som, en general, per les vacances que tenim, un luxe i tant! O potser és perquè és una carrera fàcil, molt fàcil, ho reconec o bé per l'horari, privilegiat, per descomptat, però sense negar aquests privilegis, que hi són, diria que tot això només és la cirereta al pastís, perquè de fet, el que realment és més valuós en la tasca de mestre, és compartir hores amb els infants, vivències, somriures, aprenentatges i superació de reptes. Veure com aquell nen supera un entrebanc o com aquell altre gaudeix fent qualsevol activitat o bé com aquells es relacionen amistosament o qui sap si has despertat qualsevol interès a algun infant, és el que dóna valor a la tasca docent. Són tants els petits regals que ofereix la nostra tasca que tot allò que es veu i que molta gent es pensa que és la compensació de ser mestre, només és la punta de l'iceberg, perquè la tasca de mestre, sovint et dóna molt més del que et mereixes i només exercint aquesta professió des de la passió, descobreixes que ets ric. Molt ric i més afortunat.