diumenge, 28 de febrer de 2016

La fira de l'Aixada

Gàrgola de la Seu
Quan tens fills, canalla -deixeu-me dir que aquesta expressió no m'agrada massa i més després de sentir a un espanyol dir que només als catalans se'ns acudiria dir als nens canalles- aleshores adquireixes un do especial. Una capacitat de veure el món a través dels seus ulls que et fa especial.
Avui hem anat a la fira de l'Aixada a Manresa. És una fira medieval que està molt bé. També us diré que un servidor és un entusiasta de l'època i per tant, qualsevol cosa referent a aquella època m'atrau, des d'una dansa fins a uns beneits lluitant amb espasa i per tant, mentre els meus fills miraven embadalits qualsevol espectacle o personatge, un servidor estava al costat igual d'embadalit. Però és que a més a més, se m'afegeix que, si ja m'agrada tot el que té a veure amb aquesta època, a sobre, les expressions i les il·lusions que veig reflectides a les cares dels meus fills, sorpresos perquè veuen un combat d'espases, al·lucinant perquè veuen com un vidrier treballa el vidre o bé contents perquè poden tirar amb arc i se senten transportats a aquella època, jo, a través dels seus ulls i les seves expressions, en gaudeixo molt. Més, potser que ells, si és que és possible. Perquè si bé fa uns anys la gràcia i la diversió era fer, provar i tastar, ara, encara que és cert que en determinats moments no deixo de banda la part experimental, veure, provar i tastar a través dels seus ulls és igual o més excitant que viure-ho, perquè és com descobrir per primer cop el món i quan tens uns fills flipats, d'aquells que entren als personatges i s'ho creuen, que encara estan en aquella fase on tot és possible, aleshores redescobreixes el món en ulls d'infant i això és el més valuós que es pot aconseguir. És com una segona infantesa. Millor fins i tot, i avui, a la fira de l'Aixada, he estat altre cop un petit infant, igual que el dia que escrivia el llibre sobre el Senyor de Calders i vivia d'amagatotis al meu estudi aquelles històries, o bé quan corria amb una branca pelada pel bosc i cintes a la cintura creient-me un cavaller i perseguint malvats pel bosc, allà a l'escola, on un camió llençà retalls de roba que ràpidament jo vaig convertir en part important de la meva vestimenta.
Avui, igual que altres cops, he imaginat, he somniat i de fet, he viscut.