Altre cop una obra d'art a les Tàpies. Altre cop un cop d'efecte a la roureda. Desconec si els artistes tenen permís dels propietaris. Podria ser que sí. Sé que és una zona privada, de pas públic i alhora d'interès natural i que per això, un circuit de motos que es vol fer a poca distància és qüestionat. La roureda de les Tàpies és un tresor que tenim a Calders i que cal mimar. Molta gent, sobretot excursionistes, vénen a Calders a passejar per aquest indret i possiblement desitgen veure-la com el que és, roures centenaris que perviuen enmig d'un entorn treballat per l'home i no un espai sotmès als capricis d'una empresa d'artistes.Avui, corrent per allà, he vist altre cop un "happening". Una obra d'art efímer. Una actuació d'un artista que ens vol provocar, a nosaltres, simples mortals de poble sense més llums que les que ens provoquen les seves actuacions, unes reaccions que ens facin reflexionar. Que desvetllin el nostre intel·lecte adormit. Que ens facin adonar de la riquesa del món espiritual i artístic. Un parell d'arbres estaven ben empastifats de pigments. A tocar d'ells, un altre estava envoltat d'un tipus de teixit esmicolat. I la resta, amb pedres i pals al voltant.
L'artista o artistes, tocats per la vareta de la il·luminació i de la inspiració, han actuat a la zona. Fa uns mesos hi varen penjar unes ampolles de plàstic. Encara queden cordills d'aquells i alguna traça de l'escuma que utilitzaren per folrar un arbre. Avui altre cop han creat.
Sé, perquè així ho fan saber, que les seves obres van orientades a provocar reaccions, a provocar situacions, però no crec que aquest interès els doni dret a embrutar un espai col·lectiu. Un espai de gaudi de molts amb les seves produccions, ho veig com quelcom d'egocèntric. D'egòlatra. Creure que la seva obra llampec ha de ser millor que l'obra de la natura i permetre's el luxe de fer-ne bandera i actuant de manera unilateral, pensant que el seu interès està per sobre de la resta d'usuaris de la zona és poc menys que respectuós.
Aquest tipus de provocació no té mèrit. No té valor. Actuar sobre una zona protegida embrutant-la està clar que provoca reaccions, però potser aquests artistes haurien de veure's amb el repte de provocar al públic sense haver de recórrer a zones estimades i valorades, perquè el que provoca en el públic no és la força de la seva obra sinó el vandalisme que se'n desprèn. Vaja, com el llit al mig del bosc. Em provoca el mateix que els que amb nocturnitat i traïdoria llencen deixalles al mig del bosc, perquè de fet, és el mateix, l'únic que en un, li han posat títol i a l'altre no.
Seria interessant veure si són capaços de provocar reaccions actuant en una zona neutre, en un espai d'exposició. Aleshores es podria veure realment la força de la seva creació per si sola i no per allò que es malmet.
2 comentaris:
Roser Oduber Muntañola teniu raó a partir de l'any vinent la mostra d'art Efímer es farà a la cantera del Forn de la calç. Conscients del malestar que comporta el fet de ser invasius amb obres com la de l'artista Mabel Nieto. L'organització sempre demana als participants que al finalitzar aquesta intervenció es deixi el bosc com estava abans, recordeu que és reivindicativa per actuar i protegir aquest lloc tant especial, sempre ple de cotxes. Per tot plegat hem decidit no fer més Intervecions artístiques en aquest indret únic i estimat.Dir però que les pigments utilitzats eran naturals i en cap cas tòxics, eran minerals , terres de colors¡¡¡¡Sento molt Sergi el teu escrit. No et donarem mai més cap motiu per dir el mateix , per part nostre no tornarem a fer cap acció ni revindicativa, ni de cap mena a la roureda de les Tàpies ¡¡¡¡Moltes gràcies per estar atent de la fagilitat de la Roureda, un bosc de gran valor que la presencia de cotxes, motos i altres vehicles de manera continua l'està deteriorant, aquesta acció sense mesura compacta el terra impedint la seva regeneració i propiciant la degradació d'aquest lloc ferit i únic del Moianés¡¡¡¡
La mostra d'art EFÍMERA ha volgut fer una crida per sensibilitzar al públic dels valor d'aquest bosc centenari i de la seva precarietat. Sento molt que no s'hagi interpretat d'aquesta manera.
Salutacions Roser Oduber
Us felicito per la decisió. No sé si un cop feta l'obra reivindicativa a d'altres indrets o si es fa en aquests llocs i es restaura tot seguit, es podria exposar a diferents poblacions, les fotos, per tal de donar a conèixer l'autor i les seves intencions i d'aquesta manera preservar el que en queda d'aquestes zones. Podria fer-se una exposició itinerant a diferents locals municipals o bé d'esbarjo de la zona. Només és una idea.
Sé que si ho feu segons on l'impacte és menor però davant del risc de malmetre certes zones, potser és preferible pensar-s'ho dues vegades.
De nou gràcies per la decisió.
Publica un comentari a l'entrada