diumenge, 25 d’octubre de 2015

La Foradada

Dissabte vàrem anar amb el Jordi, la Mar, el Pere, el Guim i la Boira, a la Foradada. A tocar de Cantonigròs, seguint un camí primer ample que poc a poc s'estreny un xic i que al final esdevé un corriol enmig de brucs, boixos i boix-grèvols, s'arriba a un salt d'aigua força singular. L'aigua salta d'una paret ben alta, d'uns quinze metres, una paret que t'envolta gairebé del tot, excepte pel tram per on l'aigua marxa muntanya enllà.
Per on salta l'aigua, suposo que per l'erosió, s'ha format un gorg, una petita bassa, l'altre dia d'aigua bruta al no córrer aquesta. En la paret, al costat del salt, hi ha un forat ben gran, d'aquí el seu nou. A l'altre extrem, per on s'arriba, construït com si fos una barraca de vinya, una font d'on raja un fil d'aigua.





Vàrem estar allà força estona, gaudint de l'indret i veient arribar i marxar força gent. Més tard vàrem seguir un corriol que ressegueix la paret i s'enfila cap al capdamunt d'aquesta. Va agafant alçada a poc a poc i en un parell de trams, res, curts i fàcils, hi ha unes cordes per assegurar el pas. Després, un tram de roca pelada i al final s'arriba a dalt on, enmig d'un bosc espès, trencat per un corriol gairebé inexistent, s'arriba on s'obre camí el riu que saltarà paret avall, però que l'altre dia només presentava petites basses i força molsa.
És un indret molt maco, ideal per anar d'excursió amb nens. Ara a la tardor pels colors que s'endevinen i segurament a la primavera per l'aigua que deu córrer.