diumenge, 4 d’octubre de 2015

Pic de Veteranos ( 3.131 m. ) i pic de Gemelos ( 3.172 m. )

Avui hem fet el pic de Veteranos i el Gemelos amb el Josep, el Josep Manel i la Verònica. Sempre, quan anem a la muntanya amb qui sigui, mirem la previsió del temps. A més a més, intentem fer un seguiment del temps dels darrers dies per preveure com estarà el cim i davant del dubte, portem tot el material i més.
Avui, malgrat les precaucions, ens hem trobat un parell de sorpreses. Les previsions del temps eren bones, però tot i això ens ha estat plovent força estona, excepte a certa alçada que nevava. Estàvem a 0,7 graus però la sensació tèrmica, segons un aparell del Josep, era de 12 sota zero, amb un vent de més de 12 nusos. Ara bé, aquesta no era la gran sorpresa. El premi ha estat, ja ahir quan vam arribar per fer nit a la furgo a Viadós vàrem entreveure que els cims estaven enfarinats, que a partir de certa cota estava ben nevat, malgrat que semblava que feia dies que no hi havia nevat.
Una sortida que en principi sense neu es fa molt bé, com deia un amb les mans a la butxaca i xiulant, s'ha complicat un xic al haver-hi neu, vent i fred. Sobretot perquè per ascendir al cim de Veteranos cal grimpar i les fites quedaven amagades, mentre que per fer la cresta d'aquest fins a Gemelos, hi ha algun pas un xic aeri, a més de la grimpada. Una bona sortida mixta. Tampoc portàvem tot el material d'hivern: grampons, piolet i guants càlids. Ara bé, malgrat tot, d'abric no ens n'ha faltat i pel que fa al calçat, hem pogut ascendir bé, però possiblement haguéssim pujat millor amb botes i no pas amb les vambes de muntanya que portàvem.
Fins al coll de Chistau no hem trobat neu, només uns quants isards que gambaven veloçment i a partir d'aquí, a uns 2600 metres, hem deixat el GR-11 i ja hem enfilat de cara a la neu cap als cims.




Són uns cims que deuen tenir bones vistes, però la boira arrapada a aquests, que només marxava de tant en tant empesa per fortes ràfegues de vent, ens han estat ocultes gairebé tota l'estona.
Hem sortit al matí a quarts de vuit de la furgo i hem arribat cap a quarts de quatre altre cop a Viadós. L'ascensió ha estat prou ràpida, per uns corriols llargs i de forta pendent, uns 1600 metres de desnivell total.
Un cim que segurament recordaré més perquè ha esdevingut un cim dels cims més entretinguts i complicats que he fet darrerament, amb algun pas on hem dubtat una mica, però que finalment hem fet i hem gaudit.