La gran diversitat del facebook...

Sovint m'agrada discutir amb gent que opina de manera totalment oposada a mi. Sobretot en temes que tinc ben arrelats i espero, de tot cor, que els seus arguments em facin, si no canviar d'opinió, entendre un xic el seu punt de vista i alhora desmuntar-me certes idees que tinc preconcebudes. Reconec que sóc caparrut. Que sóc tossut i a vegades un xic obtús. Ho sé. Quan una idea la tinc ben interioritzada, la defenso a mort i només és al cap del temps, que sóc capaç, amb la reflexió pertinent, d'obrir la ment i deixar-me seduir per altres punts de vista o si més no entendre certes postures.

Però és que hi ha vegades, que encetes una discussió per poder veure els arguments que tenen alguns per defensar certes posicions i acaben desil·lusionant-te, fent-te veure que els tòpics que creies que eren irreals, per simplistes i absurds, són una realitat. 

Avui, parlant amb un amant de la tauromàquia, defensant cadascú el seu punt de vista des del respecte, a la conversa, és el que té el facebook, ha entrat un tercer element. De sobte ha monopolitzat la conversa i aquell clima d'enfrontament d'arguments s'ha esvaït i poc a poc, al mancar-li recursos argumentals, ha entrat en els insults, l'amenaça i la fatxenderia. 

De fet hem passat per tots els tòpics i un cop hem vist que no ens posàvem d'acord amb els toros ja m'ha etzibat sobre temes identitaris i a partir d'aquí, un rere altre, tòpics i més tòpics, només dir que un dels arguments per estar en contra de la independència és allò que posa al carnet d'identitat o bé que a l'època passada ens farien callar i barrabassades així. 

De fet m'ha passat altres vegades. Ja intento no sulfurar-me, malgrat les manques de respecte, senzillament intento veure el seu punt de vista però, en alguns casos, com aquest, ràpidament quan acaben els arguments, recorren a frases absurdes i buides acompanyades dels insults. 

De fet, segurament aquest tipus de gent, tancada i poc procliu a discutir i argumentar, per por a no trobar arguments, és la que fa més pels independentistes. Perquè només ens corroboren la foscor que hi ha a l'Estat, tot i que sé que tot no és això, però elements com aquest abunden i ens esperonen.  

Avui, després de parlar una estona amb aquest noi, m'han quedat clares un parell de coses:

1. Els meus arguments semblen prou sòlids o si més no es fa difícil trobar qui els rebati, partits unionistes inclosos.

2. En un país nou, hem de fer més per l'educació de tothom, fins i tot per aquells que ara ens menyspreen però formen part de la nostra societat. Hem de construir un país nou on tothom hi tingui cabuda, respectuós i lliure.