diumenge, 30 d’agost de 2015

Reserva africana de Sigean

Partint de la premissa que el millor lloc per als animals salvatges és la salvatgia. Partint de la premissa que enlloc com a casa. I tenint en compte que un dels referents d'animals en captiveri a Catalunya és el Zoo de Barcelona, fa uns dies vàrem anar de visita a la Reserva africana de Sigean i en sortirem gratament sorpresos. És un espai gran. Ampli. 300 hectàrees de vida animal.
Una part es visita en cotxe, on els animals campen en semillibertat, una altra part es visita a peu, potser la menys lloable, més clàssicament trista, perquè aquesta és menys espaiosa. Ara bé, el fet és que els animals es veuen força llustrosos, amb un pèl brillant i unes panxes plenes, no com els de Barcelona, on el pèl és escadusser i les costelles es marquen com cordes de guitarra, tot i que segurament, també aquí pequen del mateix que a Barcelona, la manca d'espai per a alguns animals.
El recorregut que es fa en cotxe, on hi ha els óssos, les zebres, els lleons i un fotimer d'altres animals salvatges, no et deixa amb aquella impressió de tristesa que ofereixen la majoria de zoos o que recordava de Rioleón Safari. Et sembla que estan millor. Més enganyats, és cert, de manera que potser, en algun instant, poden tenir un somni de llibertat que no és cert. Els altres, els de gàbia, estan com arreu, però amb menys cartró pedra i més espai.
Una de les coses però, que em van sorprendre més, va ser veure el guepard o uns ualabis estirats enmig d'una pineda o bé el suricata alçant-se  ran d'un roure, però és clar, millor això que una mala reproducció d'arbre autòcton de la selva.


De fet pels nens és menys trist o per l'adult les explicacions que li ha de donar més senzilles que en els zoos. No és aquella visita on veus l'elefant que  no para de donar-se cops de cap amb l'arbre o bé aquelles mirades aquoses i tristes de la majoria dels animals. Se'ls veu més serens. Millor, potser
La visita va estar força bé, no sé si perquè anàvem preparats per sortir amb el  cor encongit com quan anem a Barcelona, que de fet no pensem tornar-hi, i no va passar, o bé perquè l'espaiositat de l'indret et permet creure que aquí, els animals estan millor i així t'ho sembla.