Una part es visita en cotxe, on els animals campen en semillibertat, una altra part es visita a peu, potser la menys lloable, més clàssicament trista, perquè aquesta és menys espaiosa. Ara bé, el fet és que els animals es veuen força llustrosos, amb un pèl brillant i unes panxes plenes, no com els de Barcelona, on el pèl és escadusser i les costelles es marquen com cordes de guitarra, tot i que segurament, també aquí pequen del mateix que a Barcelona, la manca d'espai per a alguns animals.
El recorregut que es fa en cotxe, on hi ha els óssos, les zebres, els lleons i un fotimer d'altres animals salvatges, no et deixa amb aquella impressió de tristesa que ofereixen la majoria de zoos o que recordava de Rioleón Safari. Et sembla que estan millor. Més enganyats, és cert, de manera que potser, en algun instant, poden tenir un somni de llibertat que no és cert. Els altres, els de gàbia, estan com arreu, però amb menys cartró pedra i més espai.
Una de les coses però, que em van sorprendre més, va ser veure el guepard o uns ualabis estirats enmig d'una pineda o bé el suricata alçant-se ran d'un roure, però és clar, millor això que una mala reproducció d'arbre autòcton de la selva.
La visita va estar força bé, no sé si perquè anàvem preparats per sortir amb el cor encongit com quan anem a Barcelona, que de fet no pensem tornar-hi, i no va passar, o bé perquè l'espaiositat de l'indret et permet creure que aquí, els animals estan millor i així t'ho sembla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada