dijous, 6 d’agost de 2015

El 27S, la festa de la DEMOCRÀCIA, ara sí!

No sóc un independentista de primera volada. No sóc independentista de fa poc. L'anhel de llibertat, de decidir el meu futur, corre des de fa temps per les meves venes. Possiblement va començar com un eixelebrament d'infantesa, com un acte de rebel·lia reforçat per referents intel·lectuals de l'època, mirat per molts com un estirabot d'adolescència, però amb el temps, no només no ha marxat aquest desig, com em deien molts, sinó que s'ha refermat. I aquest temps convivint amb aquest desig no em fa ni millor ni pitjor dels que ara ho són i mai ho han estat. Perquè aquest és un gran vaixell, on tothom hi cap i on no cal justificar-se, ni mostrar cap tipus d'argument. Les portes són obertes de bat a bat. Només exigeixen justificacions els que no volen que s'engreixi la llista. Els que cerquen qualsevol motiu per aprimar el gruix d'independentistes. De fet hi ha molts motius per ser-ne. Alguns, en el meu cas, vénen del més profund del meu ésser, difícils d'explicar, que m'han amarat durant anys i de resultes formen part de mi, sense cap altre motiu que el jo vull. D'altres estan acompanyats de la raó, del pensament fred i crític i són els més fàcils d'exposar. Números, dades, afronts, insults... Però tant hi fa.
El 27S votarem. I votarem en clau de país. Tothom ho té clar. Tothom ho sap. De res serveix que alguns diguin que no és cert, les seves declaracions i accions els desmenteixen. El seu nerviosisme els delata i arribats a aquest punt, arribats a dia d'avui, només demano una cosa. Una cosa molt senzilla, tant, que jo ho he fet durant anys, que ho hem fet durant anys i no ha passat res, és la democràcia. Mil vegades ens han dit que accepten jugar a un joc de majories, a un joc parlamentari, deixant enrere el seu passat sorgit de les mans d'un dictador i prenent la bandera de la democràcia i per tant, ara han d'estar disposats a acceptar les derrotes. Han d'estar disposats a escoltar i actuar en conseqüència si així surt el 27S.
Durant anys els independentistes hem acceptat els resultats de les urnes, hem acceptat les majories existents i malgrat seguir sent independentistes, hem conviscut pacíficament i amb harmonia dins d'aquest Estat que ens ha ofegat i insultat, lluitant, és clar, des de tots els àmbits possibles i democràtics per aconseguir les nostres fites. Per aconseguir el canvi.
Ara és el moment de mostrar la veracitat d'aquesta democràcia. La seva fortalesa. És el moment d'acceptar el resultat que es doni a les urnes i no fer una rebequeria, com fan tots els infants immadurs d'estripar les cartes si el joc no els fa guanyadors, i mostrar una solidesa i enteresa exemplars, acceptant la veu del poble i denotant així, que el passat fosc i obscur que va bastir aquest present ha quedat enrere per sempre més i els seus hereus ja no governen ni governaran mai més aquest Estat.