dilluns, 1 de juny del 2015

Al juny, marxen els grans de l'escola

La setmana passada vàrem marxar amb els grans de l'escola de viatge de final d'etapa. Quatre dies a la platja fent esports d'aigua. Quatre dies convivint intensament per tancar un camí que hem fet junts durant quatre anys.
Vaig tenir-los per primer cop a tercer i hem anat plegats fins ara, que marxen a sisè. De fet, per bé o per mal, l'escola rural també té això, he estat aquests anys el seu referent, el seu tutor i el vincle que s'estableix és força fort i ens arribem a conèixer molt.
Quatre anys donen per a molt. Moltes anècdotes i experiències i tancar aquest període amb un viatge, sigui del tipus que sigui, està molt bé. És posar la cirereta al pastís. És tancar el seu pas per l'etapa amb un bon regust de boca. És cert que hem anat fent colònies, aquest any també, però que d'alguna manera ells mateixos organitzin alguna part del viatge, triant la destinació o bé fent unes samarretes per anar tots iguals a Port Aventura, és interessant, és positiu. Fa que acabin l'etapa esdevenint, per primer cop, veritables protagonistes i organitzadors del seu viatge. Fins ara els venia tot donat. Fins ara sabien la destinació uns dies abans de marxar, en canvi aquest cop, la iniciativa va sorgir d'ells i per tant, és bonic pensar que representa una metàfora del seu pas per l'escola. Passen de ser l'espectador més o menys passiu a l'hora d'organitzar quelcom -ja que n'estan aprenent-, en aquest cas un viatge, a esdevenir veritables actors d'aquest, prenent decisions i proposant, i això, en definitiva, és créixer. És posar en pràctica i en valor allò que s'ha anat treballant i aprenent.
Hi ha molts models de viatges, moltes maneres d'organitzar-los i el grau d'autonomia que assoleix cada grup depèn d'ells mateixos, ja que cada grup és diferent, però tots, d'una manera o altra, prenen un rol actiu i decideixen fins on volen arribar i d'aquesta manera tanquen el seu pas per l'escola primària prenent decisions. Actuant. Sent protagonistes.