La festa es divideix en dues parts. La primera amb jocs pels nens. Darrerament fem el de trencar l'olla, rescatant aquest joc tradicional de l'ostracisme on es trobava últimament i després el comiat dels grans, els que fan el salt a l'institut, juntament amb espectacles musicals, coreografies amb música enllaunada on actuen els infants, els mestres i les famílies. En l'espectacle, per grups, uns dies abans preparem una cançó, amb disfresses i moviments, i a la nit, després de sopar, enguany hem fet botifarrada, saltem a l'escenari. La veritat és que any rere any, els números són més elaborats i acaben sortint rèpliques de grups molt divertides.
De fet és un format de festa que permet que tothom trobi el seu espai i que aquesta flueixi de manera molt relaxada. D'una banda perquè no hi ha aquella pressió de l'espectacle únic que s'ha preparat abastament i que, si bé val la pena fer i en fem altres dies, acaba menjant-se la resta de la festa, ja que els nervis en contenció, no deixen gaudir plenament d'aquesta ni als infants ni als mestres.
D'altra banda hi ha l'espai per tal que els nens i nenes que s'acomiaden de l'escola puguin ser durant una estona els protagonistes. Puguin fer el comiat acompanyats de tothom, però, per mi, en la justa mesura; ni una festa només per a ells, ni una festa on se'ls acomiada de passada, senzillament una festa amb aquells instants per esdevenir el focus d'atenció tot aturant el temps per fer present el canvi que està passant.
Els espectacles són molt senzills i donen peu a que tothom pugui participar i de fet, moltes famílies participen.
Aquest format, amb jocs, botifarrada, comiat i espectacles, on es requereix l'ajut de les famílies en tot, i la seva participació activa, fa que tothom pugui trobar el seu espai i a la llarga, converteix la festa de final de curs en una veritable festa de la comunitat educativa, on tothom participa i col·labora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada