dimarts, 30 de juny de 2015

De càmping

Aquest cap de setmana hem anat de càmping. De càmping a la platja. Durant anys ho havia fet i avui, amb la família, hem tornat de passar el cap de setmana amb una colla al càmping.
Escollir el càmping és com obrir un meló. Mai saps com sortirà i encara que el venedor t'asseguri que sortirà bo -tots tenen les seves teories sobre el pes d'aquest i la seva dolçor-, només quan l'obres saps si és bo o dolent.
I el càmping ha estat... peculiar. Vaja, curiós. De fet, només entrar, aquells cotxes tapats amb un tros de roba, gairebé una funda a mida, ens hauria hagut de fer sospitar, però l'excitació del moment, juntament amb l'alegria dels nens, ens ha amagat els senyals més tard evidents.
El càmping era prou acollidor. Tant, que es veu que hi ha gent que fa estades llargues i per això, en molts llocs veus afegits addicionals. Uns, amb el terra amb moqueta o enrajolat, d'altres amb gronxadors i encara d'altres, amb torretes i espais als arbres del voltant per penjar-hi les gàbies amb els ocells cantaires. Sí senyor. Els ocells. Sobretot a grans ciutats i ara veig que també a càmpings, la gent se'ls emporta i veus  a les places gent asseguda en un banc i a tocar, clavats amb quatre claus a qualsevol arbre, les gàbies de les aus. Bonica afecció.
A la tarda vàrem decidir anar-nos a remullar a la piscina. Buf. Remullar. Quina pretensió. Que en va ser de difícil trobar un espai buit on encabir-se. Mai, excepte a la via catalana, havia vist tanta gent junta i és clar, l'aigua, clara, clara, no era. Perquè sembla que alguns, més que untar-se de crema solar, se submergeixen en un bidó de crema solar i per tant, l'aigua, calenteta -avantatge de la comunió de cossos- té una pàtina oliosa, però t'estalvies d'untar-te.
Més tard, per tal de moure'ns un xic, vàrem decidir anar a fer quatre xuts a la pista de futbol sala. Que en som d'il·lusos. On havia anat tota la canalla de la piscina? A la pista. Allà, simultàniament es jugaven cinc o sis o vint partits i el més curiós és que hi havia poques interferències. De tant en tant tornaves alguna pilota que et rebotava a l'esquena i ja està. Cadascú en els seus 6 metres quadrats.
Després, al vespre, havent sopat, vaig anar a fer un tomb. Està clar que tothom va allà a desconnectar, excepte del televisor. Perquè cada caravana tenia la seva tele i per si el so no era prou alt, al mateix càmping feien discoteca. Èxits del sud de fa anys.  
És curiós com hi ha gent que per desconnectar i fer vacances, busca, perquè molts semblaven reincidents, allò que deixen a casa i malgrat que tot l'any es queixen de les aglomeracions, l'estrès i el xivarri -per les converses que se sentien- allà ho vivien com una cosa positiva i natural, sense adonar-se, però és clar, suposo que jo faig el mateix. A l'estiu busco la mateixa pau i tranquil·litat que trobo al poble durant l'any.
Per cert, el millor és que malgrat tot i tenint clar que no seré reincident, si més no allà, m'ho vaig passar molt bé. Amb la colla i observant.