L'altre dia ens van fer una xerrada sobre el bullying. Va ser una xerrada intensa, d'aquelles que no et deixen indiferent i en sortir, tot donant-hi voltes, et planteges si al llarg de la teva tasca aquell cas o aquell altre podria haver estat un cas de bullying. Qui ho sap. De fet, xerrades com aquesta són les que et donen eines per a reconèixer certes situacions i de passada, algunes estratègies, tot i que pel que fa a les estratègies, cada cas és diferent i només la perspicàcia i l'oportunisme del moment pot fer girar la truita i resoldre un cas.
La paraula anglesa bully vol dir pinxo i el mot bullying fa referència a la intimidació i de retruc a l'agressió o a l'assetjament. De fet, de sempre n'hi ha hagut encara que no se n'anomenava així, però en l'actualitat, gràcies a les xarxes socials, aquesta acció esdevé encara més punyent i constant. Més perfeccionada. Quan pensem en el bullying pensem sobretot en casos d'agressions físiques, tot i que segurament, sent les més vistoses, no són les més greus. Hi ha agressions verbals, socials, emocionals... moltes maneres de fer mal.
Durant la xerrada el ponent va fer certa incidència a un parell d'aspectes . El primer, la importància de la detecció. Cal estar atents per poder detectar qualsevol cas d'abús. Tant els professionals com l'entorn proper ha d'estar alerta.
L'altra era, un cop detectat, com encarar la situació. Com enfrontar-s'hi. De fet, aquesta era una de les premisses, intervenir, perquè no intervenir adduint actituds de nens, del deixar fer, porta a la no resolució del problema i per tant, a la llarga, s'agreuja. Ara bé, la manera d'intervenir dependrà de cada cas i només intervenint, es resoldrà el problema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada