L'altre dia vàrem anar amb el Marc cap a Vallter a fer esquí de muntanya. La idea era anar fins el coll de la Marrana i un cop allà, decidir segons l'estat de la neu, quin cim fer. Feia un matí clar i assolellat amb un xic de vent. Prometia un bon dia.Vàrem començar a pujar per les pistes amb molta neu i quan vàrem arribar a dalt d'aquestes, on cal deixar-les per desviar-se cap al coll, ran del Gra de Fajol, sorpresos vàrem veure que aquest estava pelat. El fort vent dels darrers dies s'havia emportat la neu i només se'n veien clapes disperses. Per tant, vàrem decidir pujar per sota del Bastiments, entre aquest i el coll de la Geganta i des d'allà decidir. Vàrem pujar per una pala ben nevada seguint unes traces que s'enfilaven zigzaguejant. Un cop al coll, vàrem baixar fins a la vall, on hi ha els llacs de Bacivers, ara però, totalment colgats de neu. Al ser una vall enclotada, la neu s'hi acumula fent un gran gruix i amagant-ho tot. Des del llac vàrem remuntar una darrera pala, aquesta més suau però també amb força voltes maria, fins al cim.
La baixada fou divertida, tot i que la neu pols de la primera pala, més difícil de gestionar si no en saps molt, requereix molt d'esforç i a la llarga acabes rendit. Les següents pales, un xic més glaçades, requerien menys esforç.
Una sortida molt maca, no molt transitada, si més no comparat amb les ascensions més clàssiques de la zona i ben arrecerada del vent. Aquest només ens colpejava, perquè al final, com sempre, va aparèixer amb fúria, als colls.
2 comentaris:
Enhorabona!!
Ho escrius com si res, i sens dubte és tota una aventura pujar el Bacibers en aquestes condicions.
Fita
A vegades la neu ho fa tot més difícil o bé més fàcil. Depèn de com està i quanta n'hi ha. I aquest dia, la veritat és que no era pas difícil, empipador pel vent i ja està.
Publica un comentari a l'entrada