dimarts, 10 de desembre de 2013

Què en dirà la història d'aquest PSC?

Titllar el PP i per extensió Ciutadans com a enemics de Catalunya no pot escandalitzar a ningú. Declarar-los obertament com a enemics del poble català no és res més que posar l'etiqueta a uns fets demostrables. La dialèctica ens permet fer moltes giragonses i amagar, rere mots simpàtics, els veritables interessos anihiladors, però si furguem una mica, veurem que aquests dos partits principalment, estan obsessionats en acabar amb l'essència catalana i despullar tot l'arbre nacional per deixar només unes quantes fulles seques com a curiositat antropològica. Un és més fàcil de visualitzar, car no deixa de ser un tentacle d'un partit estatal prepotent, l'altre, poc a poc es va destapant, ja que els seus dirigents, molts vinguts del PP, cerquen la notorietat que els altres no els donaren, a través de l'odi mostrat vers el fet català.
Si mirem les actuacions que pren el Partit Popular arreu de la pell de brau, sobretot en allò que de retruc pot afectar Catalunya, veurem que fa maniobres per acabar amb la nació catalana. Per exterminar aquest poble, dit d'altra manera, per fer un genocidi cultural sota el paraigua de la centralització pragmàtica, del dret constitucional o bé de la crisi actual.
Al País Valencià, a les Balears o a la Franja de Ponent, ha començat a posar a la pràctica el seu manual d'ús. Un pla meditat i dirigit a acabar, poc a poc, amb tot allò que ens allunya de l'Estat i ens fa diferents. L'objectiu està clar. Espanyolitzar Catalunya, eliminar la diferència. Assimilar el satèl·lit i fer-lo propi a base d'esborrar els seus trets diferencials a cop de decret. A cop de mentida. És una pràctica que fa anys que es va duent a terme, que amb més o menys insistència s'ha fet i que mai s'ha abandonat, tot i que sorruts nosaltres, encara hem aguantat prou i no han pogut acabar de tancar el cercle.
Ara però, quan estem en aquesta cruïlla vital, quan les màscares s'han tret i potser podríem fer el pas cap a la llibertat, és el moment de prendre partit. De prendre posició i passar a la història com a aquells que volen acabar amb una cultura i absorbir-la o bé aquells que la varen defensar amb dents i ungles mantenint-la com una riquesa insubstituïble. El resultat final és imprevisible, però cal prendre partit i caldria demanar-se on és el PSC en aquests moments. Està a favor del poble català i la seva supervivència o bé està a favor dels interessos propis malgrat que aquests signifiquin la desaparició de la realitat catalana.
Ja ho veurem, tot i que de moment, veient la foto de divendres passat, molt em temo que ja han pres partit i aquest s'allunya de la defensa de Catalunya i ens porta, si d'ells depèn, a la nostra extinció a canvi d'un grapat vots.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Aquest PSC no és res més que una realitat desdibuixada, patètica i contradictòria al servei dels interessos electorals del PSOE a l'Estat. Un partit que ens debilita nacionalment i ens aboca al fracàs i el ridícul col·lectius. És la mediocritat del tacticisme, la grisor, el buit, la tristor.