dissabte, 28 de desembre del 2013

Ser pare en hores baixes

Moltes vegades he comentat i escrit com n'és de fantàstic ser pare. Com ens transforma i modifica i sempre que en fas balanç, surt positiu, és clar. Però hi ha dies... hi ha dies... 
Per exemple. Portem força dies amb malalties i malestars, i d'un s'ho passa a l'altre i també als pares, per descomptat. Aleshores, de bon matí, d'hora, perquè el terme vacances no és sinònim pels infants, si més no pels meus, d'allargar les hores de son, et lleves constipat. Amb caparra, després de dues o tres vegades alçar-te a la nit per canviar el bolquer, portar el termòmetre o bé perquè un o altre rondina perquè es troba malament. I t'ho passes fatal, pateixes i et sap greu per ells, però després de dies amb el son trencat, comences a decaure. Tot et pesa i necessites una estona de descans. De desconnexió i anheles, sí, sonarà malament però és així, que arribi el vespre i que ambdós dormin. Perquè estàs fos. Desfet. Sou el pal de paller però aquest, atacat per tèrmits, uns tèrmits que es diuen son, malestar, cansament, nervis i fatiga, comencen a fer forat i la primera estella que salta és la paciència. I estàs més irascible. I t'irrites més fàcilment i tens menys ganes, una mica menys, de jugar, tot i que també és cert que la mirada que saben fer, acompanyada d'algun comentari i l'expressió trista quan et negues, fan que canviïs ràpidament de parer. Però jugues amb menys ganes, estàs més cansat i els escrits del bloc els fas per capítols, perquè quan t'hi poses, un o altre et reclama i has de deixar el que fas i anar-hi corrent i reprens l'escrit més o menys allà on volies o no. Perquè ja no te'n recordes.
Després, quan el joc pactat s'acaba en comença un altre. Perseguir el xic. No té por de les altures. Tampoc accepta un no per resposta i quan assegures un calaix, ja ha obert el del costat i si arribes amb cames i braços a tots, al preu just de fer equilibris, aleshores amb un somriure murri se'n va a cercar un altre objectiu. És fantàstic ser pare, però hi ha dies que és meravellosament fantàstic i terriblement cansat. Molt cansat.    

1 comentari:

Anònim ha dit...

sempre el pots drogar amb cloroform :P