Aquesta nit s'encendrà un nou estel

Ho reconec, la poesia em costa. Se'm fa feixuga de llegir. Hi ha massa matisos que no copso i moltes vegades dubto entre el que es diu i el que es vol dir. Altres cops però, em passa com amb els quadres abstractes. No acabo de veure-hi la gràcia. Veig mots que van agafats de la mà però que no tenen sentit. Per a mi, és clar.
Sé que quedaria molt bé si lloés la poesia, si n'enumerés les seves virtuts i amb ulleres de pasta en recités estrofes a la llum de la lluna, però sincerament, no m'entra. En general, és clar.
A vegades, en comptades ocasions, hi ha algun poema que em desperta quelcom. Per la seva musicalitat, pel seu sentit, fàcilment desxifrable i no com alguns que són més difícils que entrar a Barcelona de bon matí en cotxe, i em fan dubtar, uns instants, si realment m'agrada o no. Però sovint passo pàgina i torno a les mateixes sensacions.
Potser no sóc prou llarg. Potser sóc massa bàsic i necessito que les coses siguin clares, concises i ben escrites -en el sentit d'escrit literal a allò que es vol dir- i per això les giragonses, atalls, sobreentesos, mutismes, coloracions o blancs dels poemes em costen. I potser per això m'agraden poemes, que he descobert fa poc, com els que fan personatges com la Lola Casas o la Joana Raspall per a nens. Perquè són clars, divertits, ocurrents, visuals, musicals i sobretot, fàcils. M'agradaria poder dir que m'agrada la poesia en general, però de moment i no sé si canviarà, estic a les beceroles del club. Ja ho veurem i per això, perquè ha escrit poemes de manera que algú tan negat com jo arribi a valorar la poesia, em dol i em sap greu que hagi mort la Joana Raspall. Tot i que sent centenària era qüestió de temps. Poc o menys. Però em sap greu, perquè m'ha obert una porta i encara que ara estic al llindar, qui sap si demà faré un petit pas més i així, poc a poc entraré a l'habitació. No ho sé.
Per cert, deixeu-me dir també que m'han agradat poemes del Josep Fàbrega. En aquest cas però, ho atribueixo al fet que m'és un personatge proper que escriu sobre coses properes, sobre Calders i el seu entorn.