Quan estàs en una escola petita els finals de curs són molt intensos. Els canvis, malgrat ser petits, són grans. Enguany, l'any passat no hi havia cap nen de sisè, quatre nens s'acomiadaven de l'escola i a l'ambient es respirava un aroma de tancament de cicle. De canvi de rumb. Són quatre nens que han crescut amb l'escola. Alguns d'ells la començaren i ara donen el relleu. Fan el salt. I malgrat sembli poc quatre nens, en una escola rural és un món. Bé, mig món, perquè representen la meitat de la classe.
Aquests nens, igual que molts d'altres abans, han fet el pas i ara se'ls obre al davant un món ple de possibilitats. Un món nou on encaixar, on els caldrà buscar el seu lloc i on descobriran moltes coses i més sobre ells, sobretot quin tipus de persones són.
A l'escola sempre han anat acompanyats, bressolats, vigilats, tot i que a mesura que creixien se'ls donava més marge, però la figura del tutor sempre ha estat present. Embafadorament present, si voleu. Però s'hi era pel que calgués. A partir d'ara però, hauran d'usar tot allò que han après per moure's en un món nou. Amb un guiatge menys present, més... com diria, modern, al núvol podríem dir, sense aquella ombra planant, estil Pepet grill. Ara tindran més autonomia, més llibertat, però alhora més soledat a l'hora de decidir. Si no és que recorren a casa, és clar. És el preu a pagar per créixer, per fer-se gran.
L'inici me'l suposo xocant. Temptador. De vertigen alguns cops, però a mesura que passin els dies, els mesos, aquests, com tots els altres s'aniran adaptant al nou medi i d'aquí a quatre dies se'n faran creus de la tutor-dependència que tenien fins aleshores o no, no ho sé. Però el que és cert és que aquests ja han fet el salt i enrere ja no poden tornar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada