Calders Montserrat

Un any més els de Calders bike han organitzat la Calders-Montserrat. Irònicament ells, els organitzadors, fan la Viladordis-Montserrat, ja que de tornada, com que el recorregut és llarg, ofereixen la possibilitat, una possibilitat que ningú deixa escapar, de tornar des de Viladordis en cotxe. I és d'agrair. Perquè sinó se'ns ajuntaria, a alguns, el dinar amb el sopar.
Avui feia un gran dia de primavera. Sol i vent. L'aire era fresc, però al sol s'hi estava bé. El recorregut no és especialment bonic, però anar fins a Montserrat, un decorat que es veu clarament des de Calders, és engrescador. A més a més són sortides desenfadades. On el bon ambient i la companyonia regnen a tothora i fa que vulguis repetir cada any, malgrat el cansament a l'hora d'arribar.
Montserrat estava com sempre. Ple a petar. Una caravana de cotxes a punt per a pagar el peatge i a dalt, al bar on hem esmorzat, una fàbrica de bitllets. Déu dirà.

Per cert que enguany, al monestir, no hi hem arribat tots. Un parell han hagut de plegar. Un perquè se li han trencat un parell de radis de la bici i al cap de poc ja en tenia mitja dotzena de trencats. Per sort per ell encara l'han pogut anar a buscar en cotxe però a l'altre, gairebé a Santa Cecília, el pedal se li ha encallat i ha decidit recular.

Al final hem acabat tots plegats a Moià fent una calçotada ben sorollosa.