dissabte, 26 de desembre del 2009

El Principi d'orquestració dels Ciutadans i d'altres

Avui he baixat a Barcelona per allò dels àpats familiars i com que no conduïa, m'he dedicat a observar el paisatge, però al cap d'una estona, com que ja l'he fet moltes vegades, m'he anat distraient amb els cartells, mirant-los i llegint-los.
Primer com un joc, veient què s'ofertava i després, a mesura que anava passant l'estona, he començat a mirar amb uns ulls més escrutadors, més crítics.
Poc a poc m'he adonat que la major part de la retolació era en castellà i la veritat, de cop m'ha vingut a la ment els comentaris i les afirmacions que de tant en tant deixen anar personatges de la faràndula com el Boadella, el Loquillo o bé Ciutadans. Què hi farem, em queden gravats certs comentaris i malauradament em retornen sovint davant de certs estímuls.
Del Boadella diríem que potser està actuant, buscant mercat, mentre que del Loquillo, per cert un cantant a qui escoltava assíduament d'adolescent, doncs això, que la seva música potser ja està una mica passadeta i no té res a veure amb la llengua. Caldria que algú li digués, algú proper per evitar suspicàcies, que això del tupé va de baixa, que només es porta per Carnestoltes o als matrimonis de les Vegas, i que al vestuari hi afegís un toc de color, qui sap, potser després les seves cançons tornarien a brillar, fins i tot en castellà.
Ara, el súmmum, la cirereta del pastís, els Ciutadans, l'estrella de la perversitat, els maquiavels de la política. Aquests m'han encès. Ja ho sé, no és nou i la veritat, si són així no cal capficar-se, però m'indigna. M'exaspera, perquè són allò que denuncien. Són mentiders, manipulen hàbilment, fan un discurs demagog, oportunista i de passada atien l'odi a partir de lectures esbiaixades i a mida. Del què fan res és gratuït o per manca de criteri, obeeixen a un objectiu, a una lògica de partit i fan asseveracions falses i reincidents per tal de crear el dubte i dibuixar una realitat a mida, tan sols per aconseguir vots al preu que sigui, fent polèmica allà on no n'hi ha, creant realitats virtuals catastròfiques.
El més greu però, és que si bé des de Catalunya estant es té clar que no és veritat allò que diuen, només cal sortir de casa amb els ulls oberts i les orelles parades per adonar-se'n, a fora, a l'estranger, sembla que és un discurs que qualla i no em preocuparia si no fos perquè ens descriu falsament, sense cap mena d'escrúpols, donant una visió de país que no existeix. Com a mínim quan ens ataquin, dialècticament és clar, que sigui perquè som com som i no per com ens descriuen uns polemistes buits. Ep, i no són els únics però un altre dia en parlarem dels altres, només faltaria.
Si voleu saber més coses de com funciona la mecànica de certs personatges us recomano aquest enllaç, és força aclaridor, sobretot una lectura atenta dels Principis.

14 comentaris:

Anònim ha dit...

Es molt fàcil criticar al "adversari polític" si tot el que es fa es menysprear-los o insultar-los directament. Com tu fas.

T’animo a que escoltis els seus arguments. Pots no estar-hi d’acord, si vols. Però tenen molt arguments i molt forts.

Tots els que anomenen denuncien que no hi ha discriminació al carrer, i que es la classe política qui alimenta aquest enfrontament.

Per cert, ¿Quins cartells has vist en castellà? ¿Publicitat? ¿Retòls comercial? ¿Propaganda gouvernamental? No sé que hauràs vist. Però denuncia-ho. Aprofita que formes part de la majoria política, per perseguir a qui parla amb un altre llengua. Denuncia-ho. Les lleis estan del teu favor. ¿Ridícul? Ja ho sé, ja.

L'home que posava paraules als sentiments ha dit...

L'únic consol és que aquests de Ciutadans aviat podran fer els congressos dins d'un taxi. Els hi queda el que falta fins a les properes eleccions. Preocupa més l'ascens dels d'UPyD.
Serenitat, no seguir-los el joc i fermesa per a explicar les coses amb claredat. El temps sempre acaba donant la raó a qui la té.

Josep ha dit...

Anònim, és molt fàcil menysprear i insultar, com tu fas amb el Sergi, amagat darrera l'anonimat que et permet el blog.

Em considero una persona dialogant i si vols argumentar quelcom... endavant! A mi m'encanta el debat, i la veritat, tinc molta curiositat per conèixer quins són els "arguments molt forts" que comentes al teu escrit. Consideres que els arguments dels qui defensem la llengua catalana són "molt dèbils"? per quin motiu? No vols diàleg? Doncs parlem-ho.

Sergi ha dit...

Segurament la indignació m'ofusca però l'únic espai on el català té certa preponderància és en l'administració i és on volen atacar certs partits reclamant igualtat. On és la igualtat en el cinema i a la televisió, i als productes etiquetats i a l'oferta lúdica en general i a la telefonia i ...? D'aquests aspectes no es preocupen, només igualtat allà on no domina el castellà.
Denunciar-ho? No, reclamar que també se m'atengui en la meva llengua, perquè el català és la llengua pròpia de Catalunya. Quanta gent pot viure només en català? I en castellà? Per això parlo de demagògia i de mentides.
Per cert, reitero que no me n'amago, no sóc anònim.

Anònim ha dit...

Disculpeu-me per signar com "Anònim". Em dic Arnau, si aixa importa.

M’ha sorprès el comentari simplista sobre Loquillo. Que jo sàpiga, ell mai s’ha ficat en temes polítics, ni lingüístics, ni ha fet declaracions escandaloses. Nomes, fa poc, va manifestar la seva preocupació per com la Generalitat ignora la cultura catalana que es fa en castellà. Mencionava casos escandalosos com els de Eduardo Mendoza (La ciutat dels prodigis!), o el mismísim Montalbán, entre altres.

La resposta, des de el sector nacionalista, ha segut menysprear a Loquillo per les braves. Fins i tot, criticant el seu tupé, o qualsevol altre aspect irrelevant en aquest tema. Loquillo ha denunciat una realitat de Catalunya. I amb la vostra actitud l’hi doneu la raó.

Per cert, si vos saber per que va de negre, et recomano aquest vídeo:

http://www.youtube.com/watch?v=vxpdu32RToM

A Catalunya, ens sobren els motius per anar de negre, i no cridar massa la atenció del poder polític i cultural.

Salutacions,

Arnau

Arnau ha dit...

Josep,

No he menyspreat ni he insultat a ningú. Si comences tan fort amb les teves acusacions, no ens entendrem. Vols arguments. Et proposo tres:

Per exemple, m’agradaria saber que opines de la exclusió que va fer la Generalitat a la fira de Frankfurt de escriptors catalans que escriuen en castellà. No son tan catalans com tu i jo?

Loquillo insinuava que les subvencions es fan “a dedo”, i primen motius ideològics en les assignacions. Creus que es possible? O es només una visió interessada de Loquillo?

També hi ha molta gent que pensa que les qüestions d’identitat fa massa anys que monopolitzen la política catalana, i que s’ignoren altres temes que també son rellevants. Et sembla justificada aquesta crítica? O creus que no es parla prou de la “qüestió nacional”?

Sergi ha dit...

Arnau;
Pel què demanes...
Pel què fa a la Fira de Frankfurt crec que el què s'anava a promocionar és la literatura catalana i aquesta es pot entendre com la que s'expressa en català. Suposo que estaràs d'acord amb mi que una llengua comporta una manera de veure el món i el què es volia fer veure era la visió catalana de veure aquest.
De les subvencions probablement hi ha uns criteris per atorgar-les però segur que algunes faciliten l'atorgament a artistes propers, però potser també si acusa algú hauria de demostrar-ho i després s'hauria d'actuar traient aquesta subvenció. També és molt fàcil anar de víctima, a mi no em donen res...
El tema identitari és bàsic. Som pel què ens sentim i això fa que actuem d'una manera o altra. A partir de definir-nos demanarem unes coses o altres. Perquè ens entenguem, els que discuteixen aquest capficament català és perquè se senten només espanyols i per tant els molesta el qüestionament o bé perquè diuen que ja els està bé com estan, argumentant que no és prioritari, i per tant, segueixen estan bé on estan. Aleshores, segueixen definint-se espanyols i tornem al punt u. Per tant, la qüestió identitària ens afecta a tots, l'únic que només es discutiran els que volen canvis i es farà amb arguments practicistes i tàctics de manera que no es canviï ni es debati res.

Arnau ha dit...

Dos apunts:

No. No crec que la llengua impliqui absolutament res en la manera de veure el mon. La llengua es una eina de comunicació i enteniment. I punt. Qui la utilitza per generar conflicte i enfrontament, s’equivoca greument.

El “problema” del tema identitari es que em resulta ranci i avorrit. I es absolutament secundari en la meva manera d’entendre el mon i les persones. Primer persones. Fa 200 anys podia tenir algún sentit. Avui en dia, no he crec. Alguna cosa hauríem tenigut d’aprendre desprès de les diferent experiències nacionalistes del s.XX...

Me n’alegro que hagis retirar el tupé del Loquillo del debat. Reconeixeràs que mai haguessis fet aquesta crítica si Loquillo fos un “català català” (segons ens teus criteris, és clar).

Per cert, no cometis l’error de considerar-me un "nacionalista espanyol". Em sento tan poc català com espanyol. Aquesta opció es sol oblidar a les enquestes...

Sergi ha dit...

Home, la llengua té expressions, estructures lingüístiques, mots descriptius... i aquests vénen donats per la percepció del món que es té. La mateixa cosa es pot anomenar e diferent manera en dues llengües totalment diferents, denotant la percepció que se'n té.
Pel tema del tupé, és català el Loquillo, per tant, res té a veure amb la identitat.
I això de primer persones... no estem fent ni jerarquies ni classificacions, senzillament ens definim, sense situar-nos per sobre de o per sota, senzillament dient qui som.
I recórrer als conflictes per desvirtuar el sentiment nacional és fàcil, culpabilitzem sense entrar a fons en el conflicte, com és en el major dels casos problemes econòmics, d'integració per polítiques mal fetes...

Arnau ha dit...

Hola Sergi,

No. No nomes dieu qui sou... A mes, agrupeu en una grup homogeni a qui no es com vosaltres. I el títol d’aquest article es una prova...

La única orquestra del Loquillo es la del rock&roll, en temes polítics sempre ha sigut completament independent. Fins i tot, es va desmarcar clarament de qui el volia vincular amb Ciutadans (per alló del “el ritmo del garaje”).

Tot i això, tu parles d’una orquestra anticatalana que nomes existeix en la estreta visió d’un nacionalista.

Si vols, parlem d’orquestres barroeres, per exemple, podem parlar de firmes davant notari, del pacte de Tinell, o d’altres maniobres que busquen un “bloc nacionalista” i s’obliden expressament del be del país...

Salut!

Sergi ha dit...

El pacte del Tinell si no m'equivoco era entre socialistes, esquerra i iniciativa. Els primers no són gaire nacionalistes... catalans, que diguem, i els darrers tampoc.
Ara, entenc alguns pactes per minoritzar adversaris polítics del país, buscant el màxim desenvolupament de Catalunya.
La visió i actuació des d'Espanya potser no és anticatalana, però els efectes sí. Cada vegada que marxen més diners dels que tornen, cada vegada que un jugador no pot representar Catalunya internacionalment i oficial si ho vol, cada viatge internacional que ha de passar per Madrid-Barajas, i moltíssim més, si bé no és anticatalà de fet, sí que ho és de facto, perjudicant Catalunya i per tant és com si ho fos per negligència, desídia o mala fe.
No pot ser que el desenvolupament i l'èxit d'Espanya passi per anihilar Catalunya i les seves aspiracions, diu molt poc d'aquest estat.

Arnau ha dit...

Hola,

Em fa gràcia que et queixis del repartiment desigual que rep Catalunya. Em semblen uns principis una mica reaccionaris. M’explico.

Segons els mateixos principis, el poble de Calders es el fre de Catalunya i Espanya, doncs son els ciutadans de ciutats com Madrid i Barcelona qui està pagant els serveis d’un poble amb una balança fiscal escandalosament favorable. ¿O consideres que els imposts dels 1000 ciutadans de Calders donen per a que aquest poble tingui els comunicacions que té, una biblioteca, un centre cívic, un casal per a la gent gran, una escola, un alcalde, 11 regiduries!!, etc, etc, etc...?

Vist des de aquest punt de vista, els anticatalans son pobles com Calders, o barris com el Raval, o la Llagosta... que s’aguanten gràcies al impostus del ciutadans mes rics de la resta d’Espanya...

O realment penses que es diferent?

Respecte el pacte del Tinell, poc mes tinc a dir. Precisament em queixava d’això: Que un grup de partits variopints, creen una artificiosa divisió entre catalans/anticatalans, i decideixen ignorar en QUALSEVOL tema als representants de bona part de la població. Em sembla profundament antidemocràtic.

Arnau

Sergi ha dit...

Salut Arnau;
La diferència és que Calders és Catalunya i això ningú ho discuteix, en canvi és discutible que Catalunya sigui Espanya, ja que això és fruit d'un accident històric, derrota diguem-n'hi.
Per tant, Calders ( que té 7 regidors ) conforma Catalunya i Catalunya fa uns anys que conforma Espanya però que en condicions històriques diferents podria haver estat a França, Andorra o Països Catalans.

Sergi ha dit...

Arnau;

Et recomano aquest article

http://www.columbia.edu/~xs23/papers/independ.htm

Salut