Ostres, pel poc que en sé, no puc més que creure en la seva innocència i més veient de qui ve l'acusació.
Fa set anys que es va tancar el diari Egunkaria i si bé el fiscal vol l'arxivament de la causa, segueix endavant per les acusacions populars de l'Associació de Víctimes del Terrorisme i Dignitat i Justícia, tot i que en altres casos, només amb les acusacions populars, es suspengueren aquests.
Un incís, sempre he trobat molt revelador el nom que s'atorguen certs grups, com Dignitat i Justícia, Ciutadans, Basta Ya, Hazte oir... Atacant en d'altres el què és l'essència del seu ésser, però bé, deixant de banda això, cal dir que de nou torna a veure's la maquinària judicial estatal contra un mitjà de comunicació basc que no els és còmode, potser, qui sap, perquè al ser en basc, no l'entenien i per això se'n malfiaven.
Aviat tornarem a veure periodistes, no l'esperpèntic Losantos o l'adoctrinador Pedro J. Ramírez, sinó el Martxelo Otamendi i l'Iñaki Uria entre d'altres, al banc dels acusats. I és que aquest sistema té això, si es malparla, insulta, humilia, critica, amenaça, menteix, exhorta i coarta entre d'altres coses des de la testosterona nacional, és més permissiu i fins i tot lloable, que defensar amb la paraula escrita el país ocupat.
Així doncs, tornarem a veure una caça de bruixes.
Per cert, us ho recomano que un dia que us vulgueu empipar, escolteu al Losantos, poc durareu, ja que destil·la un odi i una ràbia que fa por, però entendreu el perquè d'aquell impossible encaix amb el veí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada