dissabte, 12 de desembre de 2009

D'aprop hi ha un altre món.



Com faig sovint avui he sortit a passejar la Píxel, la d'Atura que tenim, amb la càmera amb mà i ben abrigat.
És un dia rúfol, un d'aquells dies que convida a no moure's de casa, seure al costat de la llar de foc, en el meu cas a tocar del radiador i a veure-les venir.
Tot i la mandra, els lladrucs insistents em reclamaven, amb força de voluntat he sortit i malgrat tenir al davant la postal de sempre, Montserrat de fons retratat ja de totes bandes, he pres de nou la càmera.
Fa dies la Lali, la meva dona, em regalà un macro i potser per això, quan surto, encara que sigui al camp de sota o a la plaça major, camino com qui busca bolets, veient el proper objectiu. Deuen pensar que estic ben tocat, però m'és igual, és un altre dels meus moments.
De lluny pot semblar que no hi ha res de nou, però a tocar del nas si t'ajups, malgrat tenir-lo gran, sempre trobo quelcom especial.
Avui unes gotetes de rosada i una dent de lleó. Ja n'he vist força d'aquestes, però cada una té quelcom. I pensar que jo me'n reia de les projeccions de diapositives de flors de la SEAC... Però aquí em teniu, més feliç que un vedell per quaresma buscant què retratar.
Demà, ja veurem, després de votar, hi tornarem.