A tres dies per a les eleccions més importants d'aquest país, si més no per a un tant per cent elevat dels ciutadans ( dels bons no dels de faràndula ), TV3 encara no en parla. I dic important perquè una pregunta tan directe i clara sobre la voluntat i el parer dels catalans mai s'havia fet.
Sembla però, que TV3 l'endemà farà un debat o quelcom de semblant sobre el tema. Ben cert que no els deu semblar prou noticiable o potser és que deuen tenir ordres d'explicar el mínim, de dir-ne només quatre coses de les imprescindibles per anar complint l'expedient, però no és rigorós. Ah, això sí, mentrestant anem veient el marcador de la Marató cada dos per tres i ens empassem un munt d'anuncis promocionant-ho.
Tinc clar que cal ser solidari, ben segur, però qui en serà de solidari amb la causa catalana? Qui vetllarà pel país si no som nosaltres?
Sort en tenim encara dels mitjans escrits que en parlen, perquè com deia Media.cat, si no surts als mitjans, és que no existeixes.
I sembla que és a aquesta premissa a la qual s'aferren per no donar-ne dades i passar de puntetes per sobre del tema, ara bé, potser a la llarga els sortirà car, doncs s'estan retratant, i qui sap si potser arribaran tard a una de les notícies més importants dels darrers anys.
De moment quatre eurodiputats seran observadors internacionals, la BBC i France 1 seguiran des de Tàrrega les consultes. També Le Monde, France-Presse, Reuters, la noruega Sami Press, Proceso de Mèxic, La Croix francès, el Volkskrant d'Holanda o la televisió pública de Luxemburg ja han acreditat periodistes. A més a més la BBC enregistra un reportatge a Osona sobre aquestes ... Tots menys la nostra. Per tot això, malgrat TV3, el ressò mediàtic internacional està garantit.
Per cert, avui s'han fet les votacions anticipades de Calders, amb una participació de gairebé un 3 %.
Veurem què passa diumenge.
dijous, 10 de desembre del 2009
dilluns, 7 de desembre del 2009
Fem-ne una foguera
Hi ha un paio rodanxó, babau i un xic alienat, que vagi on vagi darrerament sempre me'l trobo. Fa temps que miro d'esquivar-lo, vinga a passar de llarg allà on intueixo que pot ser, però poca pena d'un servidor, és com el mosso la nit que has begut, sempre te'l trobes amb somriure de talòs.
El rebuig em ve de lluny, no perquè vagi vestit molt carrincló, ni tampoc perquè pensi que a la seva edat ja hauria d'haver madurat, això és cosa seva, sinó perquè m'embafa. M'omple com un àpat de Nadal.
Temps enrera me'l vaig escoltar, fins i tot el vaig acompanyar - desitjós d'agradar- però amb un discurs suat - trisil·làbic a molt estirar - i una presència enutjosa, va aconseguir que l'avorrís. Més encara, aconseguí que enyorés les graelles ben enceses del conte dels tres porquets.
Ara, un any més ens ha arribat i aquí i allà el veus escalar. Un cos que cap xemeneia pot empassar, però ell vinga provar.
- Bola vermella esquitxada de blanc, torna-te'n a casa, emporta't els nans.
Al nord, vell estranger, vés on et vulguin escoltar. Aquí, malgrat no ser monàrquics, - volem eradicar l'hemofília - moltes llars de fa temps, els tres reis deixem passar.
El rebuig em ve de lluny, no perquè vagi vestit molt carrincló, ni tampoc perquè pensi que a la seva edat ja hauria d'haver madurat, això és cosa seva, sinó perquè m'embafa. M'omple com un àpat de Nadal.
Temps enrera me'l vaig escoltar, fins i tot el vaig acompanyar - desitjós d'agradar- però amb un discurs suat - trisil·làbic a molt estirar - i una presència enutjosa, va aconseguir que l'avorrís. Més encara, aconseguí que enyorés les graelles ben enceses del conte dels tres porquets.
Ara, un any més ens ha arribat i aquí i allà el veus escalar. Un cos que cap xemeneia pot empassar, però ell vinga provar.
- Bola vermella esquitxada de blanc, torna-te'n a casa, emporta't els nans.
Al nord, vell estranger, vés on et vulguin escoltar. Aquí, malgrat no ser monàrquics, - volem eradicar l'hemofília - moltes llars de fa temps, els tres reis deixem passar.
diumenge, 6 de desembre del 2009
Falten 7 dies.
Ja friso. Tinc ganes de llevar-me i sortir a passejar tranquil·lament.
De nou diumenge. Un diumenge més. A fora, sentir l'aire gèlid al rostre, buscar l'escalf d'un sol brillant que malda per reviscolar-te.
Els carrers segur que bulliran de vida i després de travessar mig poble, arribar a la botiga serà com sempre, després d'un munt de salutacions cordials. Allà, amb el diari sota el braç, amb l'olor encara de paper plegat, comentar la jornada que s'enceta i que de segur serà llarga.
Un dia com un altre. Les cares, les de sempre.
Però malgrat tot, un dia diferent.
Per primer cop votaré el destí del meu país. No serà vinculant, és clar, però serà la més important. Anys que fa que voto i tots per arribar aquí. Totes per poder decidir.
El dia més important, si de política parlem. L'endemà res canviarà, segurament, però no cal. De moment, és clar. Donem-els-hi temps per pair-ho, ara ja no ve d'un any. Només em cal saber-me escoltat per primer cop, sense filtres, sense matisos, clar i català.
Sí o no, però alt i fort, fins a Europa, fins al món. Passant per sobre de Madrid, saltant-nos el mur espanyol. Escolteu el poble català, malgrat vulguin fer-nos callar, malgrat no vulguin escoltar-nos, seran les eleccions més importants de la meva vida.
Diumenge 13 de desembre, seré més feliç. Diumenge podré dir ben clar, jo no he decidit ser espanyol, mai m'ho heu preguntat, jo, només sóc català.
divendres, 4 de desembre del 2009
Egunkaria aurrera
Ostres, pel poc que en sé, no puc més que creure en la seva innocència i més veient de qui ve l'acusació.
Fa set anys que es va tancar el diari Egunkaria i si bé el fiscal vol l'arxivament de la causa, segueix endavant per les acusacions populars de l'Associació de Víctimes del Terrorisme i Dignitat i Justícia, tot i que en altres casos, només amb les acusacions populars, es suspengueren aquests.
Un incís, sempre he trobat molt revelador el nom que s'atorguen certs grups, com Dignitat i Justícia, Ciutadans, Basta Ya, Hazte oir... Atacant en d'altres el què és l'essència del seu ésser, però bé, deixant de banda això, cal dir que de nou torna a veure's la maquinària judicial estatal contra un mitjà de comunicació basc que no els és còmode, potser, qui sap, perquè al ser en basc, no l'entenien i per això se'n malfiaven.
Aviat tornarem a veure periodistes, no l'esperpèntic Losantos o l'adoctrinador Pedro J. Ramírez, sinó el Martxelo Otamendi i l'Iñaki Uria entre d'altres, al banc dels acusats. I és que aquest sistema té això, si es malparla, insulta, humilia, critica, amenaça, menteix, exhorta i coarta entre d'altres coses des de la testosterona nacional, és més permissiu i fins i tot lloable, que defensar amb la paraula escrita el país ocupat.
Així doncs, tornarem a veure una caça de bruixes.
Per cert, us ho recomano que un dia que us vulgueu empipar, escolteu al Losantos, poc durareu, ja que destil·la un odi i una ràbia que fa por, però entendreu el perquè d'aquell impossible encaix amb el veí.
Fa set anys que es va tancar el diari Egunkaria i si bé el fiscal vol l'arxivament de la causa, segueix endavant per les acusacions populars de l'Associació de Víctimes del Terrorisme i Dignitat i Justícia, tot i que en altres casos, només amb les acusacions populars, es suspengueren aquests.
Un incís, sempre he trobat molt revelador el nom que s'atorguen certs grups, com Dignitat i Justícia, Ciutadans, Basta Ya, Hazte oir... Atacant en d'altres el què és l'essència del seu ésser, però bé, deixant de banda això, cal dir que de nou torna a veure's la maquinària judicial estatal contra un mitjà de comunicació basc que no els és còmode, potser, qui sap, perquè al ser en basc, no l'entenien i per això se'n malfiaven.
Aviat tornarem a veure periodistes, no l'esperpèntic Losantos o l'adoctrinador Pedro J. Ramírez, sinó el Martxelo Otamendi i l'Iñaki Uria entre d'altres, al banc dels acusats. I és que aquest sistema té això, si es malparla, insulta, humilia, critica, amenaça, menteix, exhorta i coarta entre d'altres coses des de la testosterona nacional, és més permissiu i fins i tot lloable, que defensar amb la paraula escrita el país ocupat.
Així doncs, tornarem a veure una caça de bruixes.
Per cert, us ho recomano que un dia que us vulgueu empipar, escolteu al Losantos, poc durareu, ja que destil·la un odi i una ràbia que fa por, però entendreu el perquè d'aquell impossible encaix amb el veí.
dijous, 3 de desembre del 2009
13 D. Sí, sí, sí.
Sembla que el moviment s'estén. Potser només serà una sacsejada puntual, potser una flor d'estiu, però el què està clar, és que el debat endegat darrerament a partir de les consultes, ha obligat a molta gent a reflexionar-hi.
Ara tothom comença a posicionar-se i això vol dir reflexionar seriosament sobre el tema. Si fins ara la impossibilitat de la resposta feia inútil el plantejament de la pregunta, ara, amb la possibilitat de deixar empremta en forma de resultat electoral, fa que tothom es vagi posicionant. Tothom, és clar, de l'esfera pública, però de retruc comencen a sortir resultats d'enquestes, reflectint també la sensibilització creixent existent.
Cal recordar també, que si bé no es cansen de dir que no té valor, car no està reconegut per l'estat, si la votació és massiva, quina altra confirmació caldrà? Es negarà l'evidència del resultat, tancant els ulls o mirant a " la ancha Castilla"? I si un gran tant per cent dels catalans va a votar i aquest vot és favorable, caldrà el consentiment d'algú altri per concedir-nos el dret a escollir?
Per descomptat que no ho reconeixeran, hi tenen massa a perdre i res a guanyar i a sobre intentaran per tots els mitjans boicotejar les eleccions. De moment ja es mobilitzen els fatxes de torn, amenaçant per tal de coaccionar als votants i desestabilitzar la jornada electoral.
Però mentre a les espanyes malden per amagar la pols a sota l'estora fent anar la maquinària judicial estatal per impedir la lliure i pacífica expressió d'un poble, a l'esfera internacional hi ha d'altres reaccions. Una, des d'Escòcia, on el parlament sembla que a partir de la proposta d'un diputat, podria acabar votant a favor de donar suport a les consultes.
Tot i això no ens enganyem, si sortís l'opció de la independència, només els catalans hi serem per reclamar-la, car com Pilats i no sent Escòcia un estat, als estats, una mà, renta l'altra mà.
Ara tothom comença a posicionar-se i això vol dir reflexionar seriosament sobre el tema. Si fins ara la impossibilitat de la resposta feia inútil el plantejament de la pregunta, ara, amb la possibilitat de deixar empremta en forma de resultat electoral, fa que tothom es vagi posicionant. Tothom, és clar, de l'esfera pública, però de retruc comencen a sortir resultats d'enquestes, reflectint també la sensibilització creixent existent.
Cal recordar també, que si bé no es cansen de dir que no té valor, car no està reconegut per l'estat, si la votació és massiva, quina altra confirmació caldrà? Es negarà l'evidència del resultat, tancant els ulls o mirant a " la ancha Castilla"? I si un gran tant per cent dels catalans va a votar i aquest vot és favorable, caldrà el consentiment d'algú altri per concedir-nos el dret a escollir?
Per descomptat que no ho reconeixeran, hi tenen massa a perdre i res a guanyar i a sobre intentaran per tots els mitjans boicotejar les eleccions. De moment ja es mobilitzen els fatxes de torn, amenaçant per tal de coaccionar als votants i desestabilitzar la jornada electoral.
Però mentre a les espanyes malden per amagar la pols a sota l'estora fent anar la maquinària judicial estatal per impedir la lliure i pacífica expressió d'un poble, a l'esfera internacional hi ha d'altres reaccions. Una, des d'Escòcia, on el parlament sembla que a partir de la proposta d'un diputat, podria acabar votant a favor de donar suport a les consultes.
Tot i això no ens enganyem, si sortís l'opció de la independència, només els catalans hi serem per reclamar-la, car com Pilats i no sent Escòcia un estat, als estats, una mà, renta l'altra mà.
dimarts, 1 de desembre del 2009
L'escola que tenim
Avui a l'escola, només arribar, m'han comentat si aniria a esquiar al febrer. De bon matí, amb mig cervell que rutlla i l'altre que encara es situa, m'he trobat quequejant no sé què, vaja, no ho he entès. Potser era, he pensat, una altra de les bromes matineres que arreplego a mig vol.
Ara bé, a mesura que la conversa ha anat avançant i després de demanar que m'ho expliquessin, m'han sorprès amb les declaracions de la Sra. Rius, Secretària General del Departament d'Educació, que deia, i cito segons el què publicava el sindicat USTEC, que ” canviaven el calendari perquè ho havien demanat les estacions d’esquí”.
A més, dins d'aquests nous canvis, un altre de substanciós és la supressió de la jornada intensiva de juny i l'avançament de començament del curs amb nens i nenes a inicis de setembre.
Tots aquests canvis sembla que s'argumenten amb base a l'informe PISA, per tal de fer millorar el sistema educatiu de Catalunya i afavorir el procés d'ensenyament-aprenentatge.
No discutiré sobre els beneficis d'esquiar a mig segon trimestre o bé sobre la necessitat de començar el 7 de setembre o el 7 de desembre.
Ara bé, no tinc massa clar si augmentar la quantitat d'hores dels infants - proposava també mantenir les escoles obertes per les AMPA al febrer -, treure la jornada intensiva o organitzar el calendari amb visió empresarial sigui el millor. El millor, ben entès, pels infants.
Que als mestres ens facin treballar més hores o reciclar-nos o ens retoquin l'horari, això ho discutirem a nivell laboral, però el què crec que no es pot fer, és usar els infants com a peces d'un engranatge productiu.
Que el sistema educatiu fa força aigües, no ho discutiré, però parlem-ne de fons, busquem solucions. Plantegem-nos què necessiten els infants, quins són els punts forts i febles de l'educació i posem fil a l'agulla.
Cal segurament una revolució educativa, però plantejada a nivell d'objectius, de ritmes de treball, d'horaris d'aquests, de formació dels docents, de calendaris, però de recursos també.
És injust, per un nen o nena de tres anys o més, estar a l'escola de 9 a 5 i després sumar-hi activitats extraescolars. Això fa una jornada laboral molt llarga, gairebé com la d'un adult i si busquem culpables, no triem els fàcils, els pares o les mares. Potser no ho decideixen, potser no tenen opció, potser caldria repensar l'estructura empresarial, les prioritats d'aquest país.
Hauria de ser el moment d'adaptar no l'escola als horaris laborals sinó els ritmes empresarials a la vida familiar, fent que la criança sigui un dret i no un maldecap. I segurament a la llarga no ens penedirem.
Ara bé, a mesura que la conversa ha anat avançant i després de demanar que m'ho expliquessin, m'han sorprès amb les declaracions de la Sra. Rius, Secretària General del Departament d'Educació, que deia, i cito segons el què publicava el sindicat USTEC, que ” canviaven el calendari perquè ho havien demanat les estacions d’esquí”.
A més, dins d'aquests nous canvis, un altre de substanciós és la supressió de la jornada intensiva de juny i l'avançament de començament del curs amb nens i nenes a inicis de setembre.
Tots aquests canvis sembla que s'argumenten amb base a l'informe PISA, per tal de fer millorar el sistema educatiu de Catalunya i afavorir el procés d'ensenyament-aprenentatge.
No discutiré sobre els beneficis d'esquiar a mig segon trimestre o bé sobre la necessitat de començar el 7 de setembre o el 7 de desembre.
Ara bé, no tinc massa clar si augmentar la quantitat d'hores dels infants - proposava també mantenir les escoles obertes per les AMPA al febrer -, treure la jornada intensiva o organitzar el calendari amb visió empresarial sigui el millor. El millor, ben entès, pels infants.
Que als mestres ens facin treballar més hores o reciclar-nos o ens retoquin l'horari, això ho discutirem a nivell laboral, però el què crec que no es pot fer, és usar els infants com a peces d'un engranatge productiu.
Que el sistema educatiu fa força aigües, no ho discutiré, però parlem-ne de fons, busquem solucions. Plantegem-nos què necessiten els infants, quins són els punts forts i febles de l'educació i posem fil a l'agulla.
Cal segurament una revolució educativa, però plantejada a nivell d'objectius, de ritmes de treball, d'horaris d'aquests, de formació dels docents, de calendaris, però de recursos també.
És injust, per un nen o nena de tres anys o més, estar a l'escola de 9 a 5 i després sumar-hi activitats extraescolars. Això fa una jornada laboral molt llarga, gairebé com la d'un adult i si busquem culpables, no triem els fàcils, els pares o les mares. Potser no ho decideixen, potser no tenen opció, potser caldria repensar l'estructura empresarial, les prioritats d'aquest país.
Hauria de ser el moment d'adaptar no l'escola als horaris laborals sinó els ritmes empresarials a la vida familiar, fent que la criança sigui un dret i no un maldecap. I segurament a la llarga no ens penedirem.
Fem panellets
Introducció
Les matemàtiques són presents arreu. Només cal buscar un xic i es pot veure matemàtiques arreu i aleshores es pot aprofitar aquesta presència per donar sentit a uns continguts.
Cada any, a l’escola, fem panellets. Tots junts, des dels més petits de 3 anys fins als grans d’onze. Som una escola rural, amb 45 infants. L’escola Vall de Néspola de Mura. Sovint treballem amb diferents agrupaments i un dels que ens agrada més i ens sembla més ric, és el vertical.
Però anem a pams.
La proposta
Quan s’acosta la castanyada fem panellets. Ara bé, fer panellets esdevé una activitat global.
La classe dels grans està formada per 18 infants, de tercer a sisè. El primer que fem, és cercar per Internet diferents receptes de panellets. Les cerquem, les copiem i després escollim aquella que volem.
Un cop la tenim escollida, passem a comptar els ingredients que necessitem, és a dir, si la recepta que hem trobat és per a 5 persones, com ho farem per fer-la per a quaranta-cinc infants. De fet és una manera de treballar les regles de tres, però la necessitat de calcular els ingredients, fa que aquesta esdevingui significativa.
Un cop ja sabem les quantitats dels ingredients que necessitem, naveguem per la xarxa tot cercant el preu de cada ingredient. Això ho fem perquè els ingredients els portaran les famílies i ens sembla a tots, que és important repartir bé les despeses.
Un cop sabem els preus, després de calcular-ho, comença la tasca de repartir-ho. És una feina força feixuga, sobretot perquè no són càlculs exactes i cal fer moltes aproximacions.
Una tècnica que fèiem, era dibuixar una graella amb quaranta-cinc espais i després, dibuixàvem targes amb cada ingredient i el preu. Aleshores ho anaven repartint a les graelles i si calia retallaven la tarja i el preu.
Els més grans però, sovint estan temptats a resoldre-ho fent operacions, dividint per exemple, però encara que sàpiguen la despesa mitjana exacte, és molt difícil repartir els ingredients i acaben també fent aproximacions o usant la graella.
Un cop tenim ja repartit els ingredients, els infants fan targes a l’ordinador per donar a les famílies i una graella de control. Són ells que s’encarreguen de vetllar que ho tinguem tot a punt.
Els panellets
El dia de fer els panellets, recollim tots els ingredients. Aquest any, com que érem molts, vàrem fer dos torns a la cuina. Ambdós amb infants de P3 a 6è.
Repartits en tres taules, a cada una hi ha uns encarregats d’anar a cercar els ingredients. Aquests estan a una altra taula on hi és tot i una balança. Cal, aleshores, que comptin el què han d’agafar i ho pesin.
Després ho porten a la seva taula on els fan tots junts.
Un cop acabats de fer i enfornats, es neteja l’espai.
Quan surten del forn, alguns s’embossen per tal que se’ls emportin a casa i la resta es menjaran a l’escola mentre els infants juguen a jocs de cucanya que ells mateixos han pensat, preparat i dirigeixen per a les famílies
Conclusió
Sovint sembla que l’única manera de treballar les matemàtiques és a través del treball sistemàtic i descontextualitzat d’aquest, però només cal estar atent a allò que ens envolta i fàcilment trobarem excuses per treballar les matemàtiques de manera vivencial.
En aquest projecte vàrem treballar el càlcul, la mesura, les aproximacions i les proporcions, a part d’altres aspectes de llengua o bé de valors de manera pràctica i el fet que aquest treball tingués un significat i estigués lligat als interessos i necessitats dels infants, converteix aquest aprenentatge en significatiu.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)