dimecres, 31 de juliol del 2024

Tuc de Mulleres (3.009 m.)

Ahir vàrem sortir al matí de l'aparcament de l'hospital de Viella (1.637 m.) amb la Gise, direcció a la vall de Mulleres. 
El primer tram és força planer i discorre entre algun pi i avellaners. És un camí agradable de fer, amb algun tram rocós, per al cap d'una estona entrar en una fageda. En aquesta trobem el salt d'aigua del Mulleres. Un salt generós que recull les aigües de davallen del cim. Poc a poc els arbres van desapareixent, això sí, abans de deixar-los enrere trobem un bosquet de pins negres. 



La natura està ofanosa aquests dies i les flors treuen el cap arreu, escabioses, cards, lliris de muntanya... Així com alguna marmota que pren el sol a les roques.
Deixant enrere el bosc. El camí s'enfila ran de muntanya fins que trobem el primer resalt, on hi ha un altre salt d'aigua. Passat aquest el camí guanya alçada ràpidament, fins que esdevé una pujada costeruda plena de zifa-zagues per suavitzar el desnivell.
Passat aquest resalt arribem al refugi de Mulleres (2.390 m.), a sobre del primer llac.






La idea era quedar-nos allà a passar la nit, però veient que teníem temps de llum i el cel era serè, de fet les previsions eren de dia assolellat, vam decidir dinar i seguir pujant.
Passat el refugi vàrem creuar quatre llacs i després, ja sense treva, pujada dreta fins el coll entre roques grans. 
Tot el camí està ple de fites i pots escollir el recorregut.


Un cop al coll, després d'una curta grimpada, vam enfilar cap al cim. 
Des d'aquí les vistes de la Maladeta i l'Aneto són impressionants. Ara bé, de lluny sentíem trons i el cel s'anava tapant. Així doncs vàrem fer el cim ràpidament i vàrem desfer camí.
Ja als primers llacs, vàrem sentir trons a sobre nostre i algunes gotes ens refrescaren. Tot i això, no va durar gaire i varem arribar al refugi amb un sol que treia el nas rere els núvols.
Hem passat la nit al refugi, sentint les ràfegues de vent que colpejavent aquest i aquest matí, hem acabat de baixar a l'hospital amb un sol brillant.


És un cim bonic de fer per les vistes que té des de dalt i per la vall que enfiles i que és molt feréstega.