 |
| Vistes des del Port d'O. |
Ahir al migdia sortíem amb el Joan, la Vera i el Pep de Manresa i anàvem cap a la vall d'Estós, sobre Benasc. Vàrem arribar a l'aparcament d'Estós ( 1.300 m. ) cap a les sis, vàrem preparar les motxilles i cap amunt. Aquest cop anàvem força carregats, a més del material d'escalada, per si havíem de fer algun ràpel, també portàvem una tenda i els sacs. Amb tota la història del Covid els refugis estan a petar, ja que només donen cabuda a la meitat de la gent.
 |
| Al fons el Port d'O |
El camí fins al refugi d'Estós ( 1.890 m. ) és ben marcat, gairebé una pista. De fet el primer tram hi passa un 4x4 que puja a la cabana de pastors i a partir d'aquí hi passa un quad que puja els avituallaments al refugi. Per cert, a tocar del refugi hi ha la cabana del Turmo, aquella dels Celtas Cortos.
Fins al refugi és un camí que va pujant suaument, passa entre fagedes i camps plens de flors. Ahir es veia ple de lliris blaus, colitxos, escabioses i moltes altres flors que desconec. Ara bé, l'aroma era ben agradable entre les flors i també alguns trams l'olor de pi i el soroll de l'aigua corrent.
 |
| La cresta fins al Goudron |
 |
| Al Port d'O. |
Al refugi vàrem sopar-hi i després ens preparàrem per a dormir. Com que no amenaçava tempesta, vàrem decidir fer bivac. El terreny no és massa pla i tot i que és flonjo perquè hi ha moltes plantes, el Josep i jo vàrem decidir dormir a la plataforma per a l'helicòpter, ja que de nit no volen.
Mirant la previsió meteorològica vàrem veure que l'endemà hi havia risc de tempestes, algunes previsions apuntaven cap a les tres, altres cap a les dotze. En canvi, del refugi ens digueren que cap a les onze.
 |
| Arribant al Goudron |
Amb tota aquesta informació a les mans, vàrem decidir llevar-nos ben d'hora. De fet ens hem llevat a dos quarts de quatre i a les quatre ja estàvem en marxa. La intenció era arribar al Port d'O ( 2.908 m. ) i allà decidir què fèiem, si la cresta de la Baquo, d'unes tres hores de recorregut o bé anàvem a fer el Gourdon i encadenar els cims que poguéssim.
La pujada és molt dreta, són mil metres entre herba i pedres, seguint fites. Ara bé, en fer-ho de nit i ja no tan carregats, tenda, sacs i màrfegues les hem deixat a baix, hem anat pujant a bon ritme i cap a les set ja érem al Port.
Al cel hi havia algun núvol, però pocs. Al final, ens hem decantat per un recorregut que té escapatòries entre mig per si el mal temps arribava.
Des del port hem fet un flanqueig, passant per sota el Jean Arlaud fins a situar-nos a la cresta del Goudron ( 3.034 m. ).
 |
| Aresta des del Goudron a l'Espijoules |
De lluny semblava complicat, però a mesura que anàvem avançant, hem vist que es feia bé i en poc menys d'una hora ja érem al cim. El cel encara s'aguantava i per tant hem decidit anar cap a l'Espijoules ( 3.065 m. ).
Aquest tram no es veia massa clar. Hem anat seguint l'aresta passant d'un costat a l'altre i hem crestejat fins al coll. Aquí hem travessat una pala de neu i després ja hem enfilat per una tartera fins al peu del cim, on de nou hi ha una grimpada però aquesta molt fàcil.
Al cim el dia s'ha anat tapant un xic, venien núvols i després de parlar-ne, hem decidit tornar.
La tornada l'hem fet flanquejant aquests dos cims per sota, deixant la congesta de neu i anant a buscar els passos amb menys pendent a la neu i després pujant per trobar de nou el port.
Un cop allà, ja hem començat a sentir els trons. De fet la baixada fins al refugi ha tingut de banda sonora trons, acompanyat d'un xim-xim.
Al refugi hem agafat tot el que teníem guardat i hem acabat de baixar fins al cotxe, on ja ha començat a ploure amb més ganes.
Si vols veure més fotos, clica aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada