divendres, 2 de juny del 2017

Una volta pel Montcau ( 1.056 m. )

La Falconera des de les Roques de la Coca
Avui, per darrer cop aquest curs, he pogut sortir a córrer al matí. He sortit ben d'hora, a quarts de nou, ja que després entrava a treballar i per acomiadar-me, he decidit fer un Montcau ( 1.056 m. ).
Feia dies que no hi anava. Potser algun mes i tot, entre viatges, estades, intercanvis, sortides i proves a l'escola, els darrers divendres he estat força ocupat. A més, potser he anat menys a córrer i m'he dedicat més a anar a esquiar o bé amb bicicleta. Per tant, feia dies que no corria massa.
Des de Mura ( 454 m. ) hi ha poc més de 600 metres de desnivell, però es fa llarg, ja que trobes alguns puja i baixa que fan augmentar el desnivell.
Així doncs, de bon matí he sortit de l'escola i he anat cap a Sanllehí, una casa de pagès sota el castell de Mura. Des d'allà he pres la pista fins a la carretera i seguint un tram de carretera, aquest tros encara no el sé fer d'altra manera, he arribat al trencall que puja de dret al Montcau. Bé, primer passes per les Roques de la Coca, amb un petit forat que et permet veure ben emmarcada la Falconera i després, enmig de torrents, t'enfiles cap al cim. Grimpes un xic.
Avui era un dia calorós. Força calorós. De baixada he pres el corriol que baixa directe pel llom del cim fins al coll d'Estenalles ( 870 m. ) i des d'allà, un altre tram per carretera, per passar-ne via, fins a la Falconera. D'aquí, altre cop per corriols ben drets fins a Mura.
M'han sortit uns disset quilòmetres i malgrat no he anat massa ràpid, poc més d'hora i mitja, estic content de tota la volta, ja que en algun tram, mirava enrere per veure si feia mitja volta. Es fa dur quan el sol pica i no tens cap necessitat de fer el cim excepte l'alegria de veure el país des d'allà a dalt. Ara bé, m'he obligat a fer-ho, ja que qui sap quan hi tornaré i he arribat cansat i xop. Molt cansat, força xop, però molt feliç. Content de no haver fet mitja volta.

Taula d'orientació de dalt el Montcau

La Mola al fons.