dijous, 22 de juny de 2017

Segona escapada.... Ara al Pedraforca ( 2.504 m.)

Avui, amb l'Oriol, hem tornat a fer un cim de tarda. Aquest cop el Pedraforca (2.504 m.).
Hem sortit d'Artés cap a quarts de quatre i cap a les cinc ja érem a l'aparcament del mirador de Gresolet. La tarda es veia un xic tapada, fins i tot ens han caigut quatre gotes, però encara es veia alguna clariana. Així doncs, hem decidit començar a pujar i decidir més endavant què fèiem.


Hem anat enfilant cap al coll de Verdet amb quatre gotes de tant en tant i clarianes. Hem passat abans pel refugi Estasen ( 1.647 m.). El cim es veia emboirat. Hem esperat uns estona i la boira ha marxat, no els núvols. Al final, hem optat per pujar. Hem anat grimpant bé. És una grimpada divertida, ben marcada i fàcil i fins i tot hi ha algun tram amb cordes. Ara bé, al segon turó, quan encara ens faltava un xic pel cim, ha començat a ploure. La roca relliscava un xic, però de fet, hi ha bones preses i per tant, hem acabat de pujar al cim bé. Un xic molls, això sí. Hem fet un parell de fotos i sense perdre temps hem començat a baixar. Semblava que la tempesta s'acostava.


Hem baixat per la tartera, des del coll. Potser és del que m'agrada més de la muntanya. Baixar corrent la tartera. Saltant. Relliscant. Zigzaguejant. I just quan anàvem baixant s'ha desfermat la tempesta. Llamps aquí i allà. I és clar, a alta muntanya ressonen molt i la sensació és esfereidora. Hem acabat de baixar, mig corrent mig saltant i un cop hem deixat la tartera, la tempesta s'ha allunyat.
Hem anat vorejant la muntanya fins el refugi i des d'allà al cotxe, dins d'un bosc ben bonic ple de boixos.
Ha estat una sortida ben divertida i alhora plena de sensacions.

Per veure més fotos, cliqueu aquí.