dilluns, 26 de juny de 2017

Una escapada al Collbaix ( 543 m. )


Avui hem tornat a fer una escapada amb l'Oriol. Ara bé, com que teníem el dinar de ZER, hem hagut d'anar més a prop.
Hem deixat el cotxe al Congost i hem anat cap al Collbaix ( 543 m. ). Des del Congost surt una pista que va direcció a l'eix. Uns quants centenars de metres, per després agafar la carretera asfaltada que va paral.lela a l'eix fins que el creua.
Des d'allà enmig d'oliveres hem pres una pista de terra que s'acosta a la falda del Collbaix. És una pista planera que zigzagueja fins a la falda, on neix un bosc de pins que embolcalla el cim.




Un cop al bosc, es va seguint un corriol que volta el turó fins que de cop s'enfila dret. Per corriols erosionats per la pluja com esglaons. Dret i directe. Una pujada sobtada fins a les Tines. Una petita construcció en ruines des d'on s'albira Manresa.
Tot seguit s'acaba de pujar al cim. Un cim coronat per blocs de pedra i en un d'aquests, una estalada. Ben definit. Tallat. Amb unes vistes fantàstiques de Montserrat, proper objectiu, i el Montcau.
Una sortida entretinguda, malgrat la calor que feia, tot i que el sol s'ha amagat uns instants rere núvols distrets, i el regal de l'aire dalt del cim.
La baixada pel mateix camí, però més alegre que la pujada.

Per veure més fotos cliqueu aquí.