Foc a Sant Feliu

Anant a buscar els tractors d'Artés

Ahir, l'ADF del Bages, a la tarda, vàrem rebre l'avís que hi havia un incendi a Sant Feliu Sasserra. Com passa sempre en aquests casos, tots els voluntaris anem a la Plaça Major per trobar-nos i omplir cotxes per si cal marxar. Normalment des de l'Ajuntament es gestionava qui marxava i qui es quedava, però darrerament, un membre de l'ADF amb emissora, fa aquestes tasques, no sé si per acord previ o per manca d'alternativa. De fet, el punt de control d'aquí a Calders, amb plànols de la zona i emissores fou en una taula del bar de la plaça. Curiós, no?

Un cop reunits i anotats els nostres noms, vàrem marxar cap a Sant Feliu en dos cotxes. No venia cap tractor amb dipòsits d'aigua perquè la majoria ja hi eren i els que restaven, es varen quedar al poble per si de cas.
La primera aturada fou a Avinyó, on els mossos tallaven el trànsit. Després anàrem fins al control de pas, on es gestiona l'operatiu. Aquest punt es trobava on s'havia iniciat l'incendi i vàrem recórrer, fins a trobar els tractors, uns quants quilòmetres de carretera i pista amb banda i banda cremada.

Des del cotxe, ran de carretera

Vàrem anar amb els tractors d'Artés per donar un cop de mà. En arribar als tractors de l'ADF del Bages ens assignaren diferents feines. Una era anar remullant el perímetre del foc. Un cop estabilitzat aquest, es va resseguint i remullant el perímetre per tal que no revifi. Els bombers ens varen dir de remullar-lo allà. Des dels caps de l'ADF ens demanaren de repartir-nos i anar uns metres més abaix per tallar una revifada del foc. En aquest cas sempre manen els bombers.

Remullant el perímetre

Vàrem entrar al bosc. A una banda tot cremat i fumejant. Troncs despullats i ennegrits crepitant. Del terra brases i piles de cendra fumejant. A l'altra banba, un bosc espès. Pins i arbusts baixos i un xic atapeït. Secs però vius.
Vàrem seguir una línia d'aigua, Al davant la llança, remullant-ho tot, alçant núvols de vapor al seu pas, i rere seu, aguantant la mànega, una colla de voluntaris intentant facilitar el desplaçament d'aquesta. Els que anàvem arribant, portàvem mànegues per allargar la línia.
Bufava un xic d'aire. Poc. La part més planera ja estava controlada però el terreny, de sobte, queia un xic i feia una fondalada bruta i embardissada. En principi per l'altre front vindrien els bombers i ens hauríem de trobar.
Un bomber que anava amb nosaltres ens va dir de no entrar allà sota. De quedar-nos allà a ran i seguir remullant. Mentre, el so dels helicòpters se sentia cada cop més proper. Primer la sirena abans de la descàrrega, després aquesta a uns metres. El fum anava augmentant. D'entrada no es notava massa, però poc a poc, aquest s'anà espessint i de cop, a uns cent metres a la nostra esquerra, a la banda no cremada de bosc, unes flamarades s'alçaren. Unes flamarades altíssimes. Sobrepassant els arbres que es menjaven.
A l'uníson un crit. Un esgarip. Tothom a fora. Amunt. I la reacció de tots, resseguir la línia d'aigua corrent per tornar a la pista. Els talons picant el cul i encara algú altre, demanant de recollir mànegues. Ni cas. El fum era cada cop més espès. Amb el mocador estampit a la boca i  aquell regust picant a la gola i els ulls plorant, resseguint la mànega per tornar al camí. Un tros curt, però etern.

Des del camp

Des del camp

Des del camp

En arribar a la pista els caps de l'ADF ens manaren anar directes al mig d'un camp, allà a tocar i instants després vàrem veure com aquell foc que ja estava agonitzant, que estava controlat instants abans, per un canvi d'aires -que capriciós que és aquest quan tot està calent- revifava i anava cap on moments abans érem nosaltres. La sort però és que va cremar un tros, però quan va arribar a l'antic perímetre, aquest li feia de tallafocs, gràcies als canvis de vent i no pogué avançar gaire.
Un cop passada la flamarada inicial vàrem tornar a remullar i aquest cop, el perímetre també era remullat per mitjans aeris amb nosaltres a sota.

Remullant el nou perímetre

Enmig de tot el tràfec, un bomber ens va demanar d'anar a recollir les mànegues que havíem deixat instants abans, quan vàrem córrer cap al camí.
Del bosc espès d'abans ja no en quedava res. Ara ja no hi havia perímetre, aquest s'havia desplaçat. Tot havia estat menjat pel foc i costava trobar el camí que havíem fet amb les mànegues. Vàrem anar zigzaguejant. L'entrada la teníem clara, perquè el camí feia un revolt, però passats uns metres ja no es distingia res, fins que vàrem trobar una de les mànegues que havíem deixat. Estava enmig de cendres. Els caps cremats. El mig resistint. La recuperàrem però més per llençar-la a la deixalleria que per reutilitzar-la. Allà on havíem estat, ara no hi quedava cap arbust ni arbre sencer.

Recuperant la mànega. 

A la fi l'incendi fou contingut, amb unes cent hectàrees, la majoria agrícoles, calcinades, i sembla que una granja danyada.

Al fons la granja

 Ara bé, com sempre passa per aquests varals, la part positiva és que a l'avís de foc surt gent de sota les pedres i s'apunta al que calgui per ajudar, és la grandesa del país. És la força de les ADF. Alguns al poble, organitzant, d'altres a peu de foc i d'altres amatents, per si cal.
Ara caldrà esperar que avui, a les hores de màxima calor, no revifi.

Amb el foc controlat.