El català, una qüestió de salut pública.

Em sap greu per ells. Pobres amics del Partit Popular o Ciutadans. Em fan patir. L'altre dia vaig anar al cinema i vaig pensar en ells. Trobo imperdonable, que un home de bé, una dona com cal, vagi al cinema amb la família i casualment trobi que aquell dia i a aquella hora la pel·lícula és en català. D'acord, d'acord. Direu que ja és mala sort ensopegar l'horari, però hi estan exposats i això és imperdonable. Com també, ai las, anar al quiosc i veure, us ho asseguro, ho he constatat, fins a dues publicacions esportives en català. Però no havíem dit de no barrejat l'esport i la política? És de mala fe, com per exemple trobar alguna joguina en català. Imagineu-vos que un infant, tendre i desprevingut, xoca amb un joc en català. Rar. És cer, però provable. Us imagineu l'efecte que això produeix? El cervell és electricitat, són descàrregues elèctriques i si una d'aquestes espurnes salta, qui sap què podria passar. Sé d'una noia, jove i tendre, del PP, exposada a aquest drama. Pateix un munt, tant, que en els seus discursos alterna ambdues llengües sense criteri. Està tocada. Imagineu-vos que aquesta espurna va a parar a mals indrets, podria envair la seva reserva de Bótox i és ben sabut que aquest reacciona malament amb l'electricitat i de cop... Boom! Adéu bellesa i persones en un radi de 10 metres. Qüestió de sanitat pública.
O el cas, més freqüent, que aquella neurona solitària, agraïda i refiada que volta pel cervell d'un d'aquests personatges fent la seva feina, topi amb un mot en llengua regional. Passa del veig un rètol, transporto la informació, descanso i fins demà ja no cal fer res més, així de fàcil, a veig un rètol, no està en llengua universal, què faig!!!! Més viatges en aquell espai tan immens? I si a sobre he de fer més d'una connexió? Podria ser el col·lapse. L'hecatombe. I això, com deia aquell, no es pot "permitir".
Per tant, quan els nostres amics i bons ciutadans, valgui la retòrica, dels populars o ciutadans batallin per fer desaparèixer el català, sempre de manera educada i harmoniosa, com és en el cas dels medicaments, la justícia, l'etiquetatge...preneu-ho com un afer de salut pública, no pas de mala fe i baixesa humana o senzillament feixisme. No senyor, són croats dels drets universals, de la salut universal.
Per això, aquell bon jan, vigilant de platja, unineuronal, que es va negar a atendre un infant perquè parlava en català, no era per la llengua exclusivament, que un xic, sinó perquè temia per la seva integritat mental i la de tots els banyistes en general... o potser m'equivoco i de fet el que els molesta a tots aquests no és que es parli, s'escrigui i es pensi en català, sinó senzillament que es parli, s'escrigui i es pensi.