diumenge, 17 de juliol de 2016

Fent quilòmetres

Fa uns dies que estic provant una bicicleta de carretera. Diuen, els que corren, que cada cop hi ha més esportistes que es passen a la bici de carretera per entrenar, ja que amb aquesta aconsegueixes més fons, sobretot perquè tota l'estona pedales i quan vas a la muntanya, ja sigui amb bicicleta de muntanya o bé corrent, no pateixes tant. Bé, diuen. I la veritat és que n'estic provant una de segona mà per veure què tal.
 Un dels problemes és que no hi entenc un borrall i és clar, m'he de refiar de qui me la ven i si les sensacions que tinc són bones, lògicament. En aquest sentit, sí que sóc confiat, sobretot perquè hi ha aquella màxima que diu, si m'enredes una vegada, ase tu, si me n'enredes dues, ase jo. Per tant, me'n refio un cop. L'altre problema és anar per la carretera. 
Ahir vaig anar fins a Castell. Tenia poca estona i vaig anar a prop. Fa un parell de dies vaig sortir més estona. Ara bé, allò que diuen que és un esport de risc, en dono fe. A la recta de Moià, per exemple, els cotxes passen rabent. És cert que molts deixen la distància prudencial i si cal, s'esperen un xic a tenir-ho clar, altres però, passen ran de manillar.
Un concretament vaig notar-lo. Bé, vaig notar el cop d'aire. Suposo que el bòlid anava distret i quan devia aixecar el cap de la ràdio va veure un lluç amb bicicleta i va fer un cop de volant, prou per envair el carril contrari a mig revolt. Sort que no venia ningú de cara. El més gros és que encara em va tocar el clàxon tot gesticulant. Suposo que l'ensurt el va fer reaccionar així.
Més tard un altre em va avançar i a pocs metres vaig veure volar unes pells de plàtan. Curiós.
Això d'anar en bici de carretera és divertit. Menges quilòmetres força ràpid i pots anar lluny. A més, ara que fa calor, és agradable perquè notes el vent tota l'estona. Només cal evitar, si es pot, les rectes llargues, per qui et pugui passar pel costat i estretes.