Ahir vàrem anar amb els mestres de l'escola a una xerrada
organitzada per la FUB a Manresa, del Xavier Melgarejo, psicòleg i
mestre coneixedor del sistema educatiu finlandès. Aquest país és
un referent a nivell qualitatiu de l'educació. Un país capdavanter.
Cada cop que es realitzen proves sobre els resultats del sistema
educatiu està al capdamunt i per tant és força interessant
estudiar-ne les característiques per veure en què podem millorar.
És cert que darrerament també han pujat molt les escoles orientals,
algunes fins i tot superant-los, tot i que el seus sistemes, basats
en una competència ferotge i l'aprenentatge fins a l'extenuació, no
semblen els més idonis pel nostre tarannà. Sembla que es perd
aquell sentit de l'aprenentatge com quelcom d'atractiu i captivador i
que a més es perd també l'escala de valors que volem transmetre als
infants, lligats al desig d'aconseguir un món millor, més just i
solidari. A més, l'escola finlandesa té quelcom bàsic de diferent
i que és el que la fa atractiva. És una escola que cerca la
qualitat però també l'equitat, és a dir, una escola de qualitat,
efectiva i que a més pretén ser-ho per a tothom i en això aposta.
Té una explicació lògica i gens altruista. Segons càlculs que han
fet, un estudiant pot costar uns 5.200 € l'any, però el fracàs
escolar, d'un nen que abandona els estudis sense acabar-los, costa a
l'Estat prop d'un milió d'euros, entre recursos llençats,
dificultats d'accés al món laboral i tipus de feina a que
s'accedeix, subsidis, baixes, subvencions... Vaja, que gasten en el
present, tot invertint en futur. Diuen, en to de broma, que els bons
de l'Estat a 20 anys són els infants.
Un altre fet important en aquest
sistema i diferenciador del nostre, entre d'altres, és la formació
del professorat. Només els més bons poden accedir a ser mestres i
per tant, és una feina respectada i valorada i no perquè cobrin
molt, que no és així, sinó perquè tenen els coneixements, el
reconeixement social i el recolzament total d'una societat que veu
els infants com quelcom per mimar i per vetllar. Mirat amb
perspectiva sembla que és de lògica ja que aquests tenen/ tenim
entre mans a més del futur del país, els “objectes” més
preuats de la societat, els infants i per tant, cal confiar i
recolzar aquests fins a l'extenuació, sempre, és clar, vetllant per
tal de que la feina es faci bé. Deia un finlandès que si els
mestres són com motlles que ens faran els infants del futur, és
lògic fer els millors motlles possibles per tal de tenir unes peces
fantàstiques.
De fet ha estat una xerrada molt
interessant. És cert que moltes coses de les que hem sentit,
difícilment les canviarem nosaltres. Només estan a l'abast de certs
dirigents. Possiblement l'auditori hauria d'haver estat diferent,
però la convicció, fermesa i constància en que un Estat aposta per
un futur, a través de l'educació, hauria de fer-nos reflexionar i
prendre de tot el que allà es fa i està a les nostres mans, allò
que pugui millorar la nostra acció educativa i persistir en allò
que, si bé no està en les nostres mans, creiem que pot ajudar a
millorar l'educació per tal de canviar-ho. Empenyent des de tots els
camps possibles. Empenyent des d'arreu. Creient en el que fem i
transmetent-ho. Sent, en resum, persistents.
2 comentaris:
Montserrat Pedreira @MontsePedreira
Interessants reflexions arrel de la xerrada de X. Melgarejo sobre el sistema educatiu finlandès a @FUBuniversitat http://dom.cat/e23
18:12 - 10 oct. 2014
https://twitter.com/MontsePedreira
No vaig venir a la conferència però per l'escrit del Sergi veig que tenim un mur al davant bastant difícil de fer caure. Fer de mestre/a vol dir explicar mil vegades allò que no s'entén des de 1000 angles diferents. Fer de mestre/a vol dir acompanyar a cada alumne/a en el seu caminar en el desenvolupament cognitiu, motiru, psicològic, emocional i social. Fer de mestre/a és una feina de servei, de servei cap a la societat. Fer de mestre/a és tractar amb persones humanes. El nivell dels mestres i les mestres hauria de ser sempre de......10!
Publica un comentari a l'entrada