Aquest cap de setmana, altre cop, hem
mogut les busques del rellotge. Aquest cop cap enrere una hora. Els
més optimistes diuen que aquella nit, la del canvi, dormirem una
hora més i així, feliços, surten de gresca o es queden a casa tot
allargant la vetllada. A més, pregonen que a partir d'aleshores el
matí serà clar més d'hora, aprofitant així millor el dia.
D'altres, potser més pessimistes, hi veuen l'inconvenient de que a
la tarda tenim una hora menys de llum i és clar, perdre, per perdre,
perdre l'hora de llum del treball i no la de l'oci. Però bé, això
són opinions i n'hi ha tantes com barrets.
Els experts parlen del gran estalvi que
suposa. Sempre en aquests temes es cita un col·lectiu, dit experts,
sense posar-hi noms ni cognoms i se'n parla com d'una manera etèria.
Majestàtica. Dogmàtica. Esperem que aquest col·lectiu de saberuts
no el formin els mateixos que van diagnosticar la bona salut de
l'economia espanyola abans de l'estafa anomenada crisi o els que
varen asseverar la solvència de les caixes, per citar només dos
grups d'experts.
Però bé, deixant de banda aquest
col·lectiu, per inabastable i fugisser, centrem-nos en les dades,
més exposades i palpables. Aquests saberuts xifren l'estalvi en 30
milions d'euros anuals a Catalunya. I està molt bé. Fer canviar
d'hàbits al país, fent-nos re-sintonitzar el nostre rellotge
interior de nou, com a dia d'avui les maleïdes i avorrides
televisions, és un exercici que no té preu i potser a la llarga
s'agrairà, ja que el cos s'habitua als canvis i no s'acomoda. A més,
d'aquesta manera s'exposa a una muntanya russa que el prepara pels
governs que vindran i les decisions que es prendran o no es prendran.
Ara, la xifra no deixa de ser un poc
ridícula si la mirem de front. Tot aquest trasbals vindrien a ser,
tirant llarg, uns 5 € per català. Menys que més si la despesa
energètica es repartís equitativament, però el pensament lògic, aquell que lleis Wert volen eradicar, ens diu que la despesa no es reparteix
de manera lineal. Per tant, aquells que gasten més, que són els que
tenen més, són els que en sortiran més beneficiats de l'estalvi,
mentre que la gran majoria ni percebrà aquesta reducció, si més no
a la seva butxaca.
Altre cop socialitzem les despeses o
esforços, en aquest cas a base de retocar horaris, i privatitzem el
veritable guany, l'estalvi energètic real. Així doncs, la majoria
es mou pels interessos d'una minoria, com sempre i a sobre ens volen
fer creure que tots hi guanyem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada