dimarts, 28 d’octubre de 2014

Fent ballar el paraigües

Aquest cap de setmana, altre cop, hem mogut les busques del rellotge. Aquest cop cap enrere una hora. Els més optimistes diuen que aquella nit, la del canvi, dormirem una hora més i així, feliços, surten de gresca o es queden a casa tot allargant la vetllada. A més, pregonen que a partir d'aleshores el matí serà clar més d'hora, aprofitant així millor el dia. D'altres, potser més pessimistes, hi veuen l'inconvenient de que a la tarda tenim una hora menys de llum i és clar, perdre, per perdre, perdre l'hora de llum del treball i no la de l'oci. Però bé, això són opinions i n'hi ha tantes com barrets. 
Els experts parlen del gran estalvi que suposa. Sempre en aquests temes es cita un col·lectiu, dit experts, sense posar-hi noms ni cognoms i se'n parla com d'una manera etèria. Majestàtica. Dogmàtica. Esperem que aquest col·lectiu de saberuts no el formin els mateixos que van diagnosticar la bona salut de l'economia espanyola abans de l'estafa anomenada crisi o els que varen asseverar la solvència de les caixes, per citar només dos grups d'experts.
Però bé, deixant de banda aquest col·lectiu, per inabastable i fugisser, centrem-nos en les dades, més exposades i palpables. Aquests saberuts xifren l'estalvi en 30 milions d'euros anuals a Catalunya. I està molt bé. Fer canviar d'hàbits al país, fent-nos re-sintonitzar el nostre rellotge interior de nou, com a dia d'avui les maleïdes i avorrides televisions, és un exercici que no té preu i potser a la llarga s'agrairà, ja que el cos s'habitua als canvis i no s'acomoda. A més, d'aquesta manera s'exposa a una muntanya russa que el prepara pels governs que vindran i les decisions que es prendran o no es prendran.
Ara, la xifra no deixa de ser un poc ridícula si la mirem de front. Tot aquest trasbals vindrien a ser, tirant llarg, uns 5 € per català. Menys que més si la despesa energètica es repartís equitativament, però el pensament lògic, aquell que lleis Wert volen eradicar, ens diu que la despesa no es reparteix de manera lineal. Per tant, aquells que gasten més, que són els que tenen més, són els que en sortiran més beneficiats de l'estalvi, mentre que la gran majoria ni percebrà aquesta reducció, si més no a la seva butxaca.
Altre cop socialitzem les despeses o esforços, en aquest cas a base de retocar horaris, i privatitzem el veritable guany, l'estalvi energètic real. Així doncs, la majoria es mou pels interessos d'una minoria, com sempre i a sobre ens volen fer creure que tots hi guanyem.