Valsan com a model per Iberpotash

Sembla ser que els de Iberpotash, un cop hagin buidat el Bages de la sal que els interessa, faran el que a la resta d'Europa els obliguen a fer a mesura que perforen. Recolliran els residus i deixaran tot tal com ho varen trobar. En altres països, a mesura que tanquen galeries, aquestes les reomplen amb allò de rebuig que treuen i així no cal que facin una muntanya de runam salí com la que tenim a Sallent. La solució, si arriba, potser no serà massa tard, tot i que les aigües freàtiques moltes ja estan contaminades i els camps de l'entorn de Sallent i Llobregat avall, estan salinitzats en excés.
Ara bé, si ho fan, ja serà molt, perquè podria passar que fessin com ha fet Valsan a Monistrol. Tancar la paradeta, posar quatre cartellets i si t'he vist, no me'n recordo. Avui, totes les pedreres de Monistrol de Calders, les que explotava Valsan i que ara ha tancat, resten com ferides obertes que ens recorden el que allà es va extreure. És cert que uns quants treballadors en van viure, ara ja no, com també és cert que els dirigents en varen viure i en viuen encara. Segurament hi havia acords que deien que ho havien de restituir tot a l'estat original, però quan es fa fallida, aleshores tot es perdona, menys els guanys que varen fer. Aquests ja els tenen i ningú els els traurà, però de retornar l'espai al seu estat original, res de res. La caixa es veu que és buida i no hi ha diners per embellir l'entorn.
Esperem que Iberpotash no s'emmiralli amb Valsan -Santa Innocència-, perquè també ha promès que un cop acabi, allò semblarà el paradís. Qui sap, potser hi construiran assentaments. Temps al temps...