dijous, 21 d’agost de 2014

De Calders als Rasos de Peguera ( 1.836 m. )

Ahir, amb la colla del Calders Bike, vàrem anar amb bicicleta fins als Rasos de Peguera. El més sorprenent és que en comptes d'anar amb les bicicletes de muntanya, com fem habitualment, vàrem anar en bicicleta de carretera.
Alguns ja hi estan acostumats, però per a molts va ser una experiència nova. La bicicleta de carretera sembla menys ferma, menys sòlida i per als que estem acostumats a la de muntanya, ens dóna més sensació d'inseguretat -totalment falsa i subjectiva, ja que una bicicleta és el que és- que amb la de muntanya.
Fins a Berga vàrem anar molt bé, gairebé sense adonar-nos-en. Amb una aturada a Gironella, a tocar de la benzinera, per esmorzar mentre esperàvem que passés el temporal que ens queia a sobre i que vàrem poder esquivar pels pèls. Va fer un dia rúfol, amb quatre gotes de tant en tant, excepte la tamborinada forta que ens agafà sota cobert i la de després de dinar.
La carretera tota l'estona la vàrem trobar molla, potser el més empipador, sobretot a les baixades amb aquelles rodetes que tenen aquestes bicis i que et dóna la sensació que a qualsevol revolt volaràs.
A dalt dels Rasos i durant la pujada, boira i núvols baixos, potser el millor per poder fer aquesta sense escaldar-nos i després de l'esforç, amb les famílies, a menjar a un restaurant. Tots plegats. Entre riures i anècdotes. Un plaer, ho reconec, com sempre, anar amb aquesta colla a pedalar i després a fer un mos.
Al final es varen sortir aproximadament 70 quilòmetres amb 1.700 de desnivell positiu i 400 de negatiu. Déu n'hi do!