diumenge, 3 d’agost de 2014

Fent-se entendre.

No té dos anys i es fa entendre. Té clar el que vol i es fa escoltar. Si vol que li canti la cançó de l'escarabat, s'estira a terra i es toca el cul. Si vol la de qualsevol altre animal, l'assenyala i em crida o fa un gest. "Apà" diu ara. A la mare, "amà". Així de clar. I quan comencem a cantar, entona la cançó, més o menys. Per cridar a la gossa, com que xiulem, imita una espècie de xiulet. Un crit agut i seguit. I l'entens. I la gossa també.
A l'hora de jugar ja no s'està amb formalitats. Ve i agafant-te de la mà t'estira perquè el segueixis. En arribar a l'habitació on hi ha els jocs, s'asseu i pica al terra, amb la mà, al seu costat. Vine, seu amb mi, diu. Ell tria el joc. T'ensenya les fustes, assenyala qualsevol altre joc o bé, ve amb una tassa i te la dóna. Quan fas veure que beus, somriu. Entre un què fas si no hi ha res i un que bé que juguem.
A vegades, quan mirem llibres, si hi surten animals, va fent-ne els sons, si no demana les cançons. A alguns, els acosta la mà i diu un ai tot mirant-te fixament. Són els que poden fer-li mal i que li hem explicat tot jugant. El tàvec, la vespa perquè va veure que picava el seu germà, l'escurçó i un munt més.
Si vol prendre les tisores comença a imitar-ne el moviment amb els dits i com que fa poc vàrem anar al metge i li va fer amb l'estetoscopi com si fos un perruquer, ara ell també ho fa. Amb les pinces de girar la carn fa auscultacions, talla el cabell, mira el nas i les orelles. Un no parar.
L'altre dia, amb dos llapis imitava un violí i entonava una cançó que el seu germà li va ensenyar, la marxa fúnebre que sortia a uns dibuixos.
I assenyalar. Si vol menjar directe a la cuina, a la nevera o el que vulgui. O tocar-se l'orella per fer-te sentir algun soroll, una moto, un avió o un ocell i tot seguit, amb un dit als llavis, mirar-te tot reclamant silenci per escoltar. Segurament entre nosaltres ja s'ha establert un llenguatge propi. Alguns d'aquests missatges els entendrà tothom, d'altres no, però tot i això, tot i encara no parlar, parla molt. Amb la mirada, amb els gestos i es fa entendre, potser més que altres parlant i diu el que pensa i vol al moment, sense embuts, sense convencions. Que bé que aniria que no perdéssim aquesta etapa.