Bildu, aurrera!

Uns tenen el GAL, d'altres el franquisme, d'altres són feixistes declarats i d'altres amaguen uns passats igual de grisos. Cap però renega del que va ser, tampoc se'ls demana i si es fa, poc cas fan. I malgrat no tenir un passat immaculat, net i clar, poden jugar. Poden presentar una proposta a les eleccions i la gent pot dir si hi està d'acord o no.
Tots excepte l'independentisme basc d'esquerres.
L'estan atacant per totes bandes i li exigeixen certs postulats que ells mateixos ni es demanen, perquè si s'apliquessin les mateixes postures higièniques, certs personatges desapareixerien de l'escena pública, a més de partits polítics intoxicats.
Encara hi ha en Fraga, el pèndol etern que unes radiacions manté apergaminat respirant odi, voltant per aquests mons malgrat haver estat ministre d'un dictador i haver defensat una guerra. Tenim encara un Gonzàlez o Guerra que diuen, crearen durant el seu mandat uns cossos d'elit que caçaven terroristes, però fent de terroristes, ves a saber. També es presenta un tal Ynestrillas... i així anar sumant. Partits amb passats obscurs.
I si a tots aquests se'ls permet presentar, sense renegar del què han estat, alguns del què són o del què defensen, com és que hi ha partits que es persegueixen tan aferrissadament? Com és que no deixen una sortida política al conflicte del País Basc? Que ja els interessa que només puguin expressar-se amb la violència? Pot ser que Bildu i ETA no siguin el mateix o potser sí, però si l'objectiu d'ambdós és la llibertat del País Basc i un ho reclama per via pacífica i aquesta la tanquen, què faran? Com se'n sortiran?
Els porten a un atzucac. Sembla que vulguin que només puguin escollir entre un model, el de l'Estat únic o bé la resolució armada.
Se'ls veu el llautó i el més trist és que qualsevol opció d'esquerres independentista política del País Basc està destinada a fracassar, perquè els partits estatals, que controlen els tribunals que ells mateixos es maneguen, mai deixaran que s'expressi l'opinió pacífica del país, sempre la vincularan a qualsevol banda armada per tal de treure's oposició. Per mantenir el pensament únic. També ho sabem prou això els catalans.
A Espanya, l'únic que compta és si ets espanyol i t'hi sents. Si defenses l'Estat, de la manera que sigui i amb els arguments que sigui, mai t'il·legalitzaran. Si no et sents espanyol i defenses el teu petit país, buscaran per on fer-te callar. Malgrat siguis pacífic. Penseu sinó en les consultes, en Bildu o qualsevol opció pacífica que amenaci amb el trencament d'aquest Estat.
Per això i com altres cops, Bildu aurrera!

Egunkaria aurrera!

Des del 2003. I ara, amb quins diners es paguen set anys de silenci obligat?
Hi ha una manera de compensar tot el mal fet? Sí, se'ls ha absolt, s'ha confirmat que no tenien res a veure amb l'entramat d'ETA i a més a més s'ha avisat al poder judicial que és perillós i irresponsable associar llengua i cultura basca amb banda terrorista. Molt bé, queda clar i suposo que la majoria ho teníem clar. Però i ara què? Tot i la sentència l'Associació de Víctimes del Terrorisme i Dignitat i Justícia han aconseguit el seu objectiu, fer callar una veu diferent, una veu basca. Tancaran ara aquestes organitzacions? Empresonaran preventivament els responsables d'aquestes associacions o bé tenen el dret de perjudicar vides alienes sense sanció possible? Potser ara es podria posar en dubte les seves actuacions i per si de cas, que vagin a la presó i d'aquí a 7 anys, en parlem.
Ara bé, tot i l'alegria de veure que la lògica preval, no deixa de ser irònic que primer es clausuri un mitjà de comunicació, s'empresoni els seus directius i anys més tard es sentencii que no han fet res d'incorrecte i per tant, ho sentim i fins una altra, apa siau.
Pensem-ho fredament. No és coartar la llibertat d'expressió clausurar un mitjà de comunicació si no se n'està al 100 % convençut? I empresonar uns pares de família? Com lesa això la seva imatge? I la seva família, com ho han viscut? Qui els indemnitzarà per les hores d'angoixa, les sospites viscudes i les pressions rebudes? Qui pensarà ara amb ells?
Em sap greu, però jo penso que si s'han equivocat i a sobre van ser tan durs, haurien de pagar un preu alt pel seu error. El jutge, inhabilitat. Les associacions encausades per falses acusacions i potser dissoltes. Els investigadors que varen facilitar les acusacions, inhabilitats o investigats per tendenciositat. Al fiscal, investigat per inepte i si es dóna el cas, sancionat.
No es pot actuar tan a la lleugera quan hi ha en joc la vida d'unes persones, la llibertat d'expressió d'un poble i els drets d'aquest a expressar-se.
Per tot, Egunkaria aurrera!

Egunkaria aurrera

Ostres, pel poc que en sé, no puc més que creure en la seva innocència i més veient de qui ve l'acusació.
Fa set anys que es va tancar el diari Egunkaria i si bé el fiscal vol l'arxivament de la causa, segueix endavant per les acusacions populars de l'Associació de Víctimes del Terrorisme i Dignitat i Justícia, tot i que en altres casos, només amb les acusacions populars, es suspengueren aquests.
Un incís, sempre he trobat molt revelador el nom que s'atorguen certs grups, com Dignitat i Justícia, Ciutadans, Basta Ya, Hazte oir... Atacant en d'altres el què és l'essència del seu ésser, però bé, deixant de banda això, cal dir que de nou torna a veure's la maquinària judicial estatal contra un mitjà de comunicació basc que no els és còmode, potser, qui sap, perquè al ser en basc, no l'entenien i per això se'n malfiaven.
Aviat tornarem a veure periodistes, no l'esperpèntic Losantos o l'adoctrinador Pedro J. Ramírez, sinó el Martxelo Otamendi i l'Iñaki Uria entre d'altres, al banc dels acusats. I és que aquest sistema té això, si es malparla, insulta, humilia, critica, amenaça, menteix, exhorta i coarta entre d'altres coses des de la testosterona nacional, és més permissiu i fins i tot lloable, que defensar amb la paraula escrita el país ocupat.
Així doncs, tornarem a veure una caça de bruixes.
Per cert, us ho recomano que un dia que us vulgueu empipar, escolteu al Losantos, poc durareu, ja que destil·la un odi i una ràbia que fa por, però entendreu el perquè d'aquell impossible encaix amb el veí.