Al niu de l'Àliga amb nens ( 2.537 m. )

Una altra bona sortida per fer amb nens és pujar al refugi del Niu d'Àliga, a la Tossa d'Alp. Avui hi hem anat.
Érem l'Albert i el Roger, el Quirze, el Berenguer i jo, que hem sortit a les set de Calders. Cap a les vuit hem arribat a Bagà, on ens esperava el Jaume, amb dos dels seus fills, la Judit i el Jaume. Hem pujat cap al coll de Pal i allà hem aparcat. Està a 2.080 metres d'alçada.
Feia un dia clar, un xic ventat però el sol començava a lluïr, tot i que s'endevinava alguna boira.
Hem començat a enfilar cap al cim. Des del cotxe surt un corriol, una taca marró enmig d'una catifa verda que puja directe cap al primer collet.

 Fent diferents turons va pujant entre herba per després, cap a dalt, començar a esdevenir més rocós. Puja tota l'estona, excepte una baixada abans de la darrera pujada. Uns 500 metres de desnivell que es fan molt bé. El cim està a uns 2.500 metres d'alçada.
El dia però s'ha anat tapant i un cop hem entrat dins la boira, aquesta ja ens ha acompanyat fins a dalt. Només ha marxat en comptades ocasions, empesa per un vent constant.
Al refugi ens hem refet del fred i tot seguit hem tornat a baixar. Això sí, abans, el Jaume amb els nens i l'Albert han cercat un tresor., del Geocatching L'han trobat i han acabat de baixar.
En total són uns set o vuit quilòmetres tota la volta.

És una bona sortida per fer amb nens ara a l'estiu i a l'hivern per fer una escapada d'esquí de muntanya, si tens poca estona i vols fer un puja i baixa.

Catalan...

Dusit i khlongs

Quan passes uns dies a una ciutat, vas habituant-te a ella i t'esdevé més familiar. Avui he pres el metro. Són dues línies alçades, per això es diu skytrain i és molt nou. Hi ha trams que encara els van allargant. Un cop a la parada, he anat amb moto fins al Dusti Zoo. De fet és un parc molt gran on hi ha el zoo, al costat d'un sumptuós palau.
D'animals no n'hi ha massa i gairebé tots són de zones càlides, d'Àsia principalment.
A dins d'aquest parc hi ha un refugi antiaeri i un museu.
Sembla que la missió d'aquest zoo és la de conscienciar en el respecte pel medi ambient i així es fa evident tota l'estona, ja sigui amb els plafons, cartells o espais. Del museu poca cosa he entès, ja que estava tot pràcticament en tailandès i no porto prou temps com per saber-lo llegir.
Havia sentit a dir que era un espai prou respectuós, dintre del que cap, amb els animals. No ho sé, la cara del mico m'ha trencat el cor.

Entenc que és important la feina de conscienciació que pretenen, sobretot aquí, perquè tenen algunes espècies salvatges a la selva en perill d'extinció. A casa nostra de poc serveix, ja que poca vida salvatge queda.
Després, altre cop amb transport públic, he anat cap al riu, per prendre una barca i anar cap als canals secundaris, el khlong Dao Khanong
En aquests hi ha moltes cases que reposen al llit del riu on la gent hi viu. Hem vist força gent, des de nens banyant-se, altres ensabonant-se, molta gent pescant, fent la migdiada... tot i l'aigua que tenen.

Després del passeig he tornat a perdre'm per Bangkok, pels seus carrers laberíntics carregats d'olors, sabent que ja s'acaba. Deixant-me portar tot descobrint racons.
Demà ja torno. L'aventura s'acaba, encara que el dia sencer de vols també serà una altra aventura.

Per veure més fotos cliqueu aquí.

Mercats curiosos

Si hi ha una imatge que hi ha molta gent que ha vist i que potser no la situa aquí, és la d'un tren passant pel mig d'un mercat i la gent que enretira les coses. És el mercat de Mae Klong.
Doncs bé, avui hi he anat i és sorprenent. És un mercat de veritat, que funciona i on la gent d'aquí hi ve a comprar, tot i que de tant en tant, han de parar perquè passa el tren. Aleshores els paradistes enretiren la mercaderia un xic, corren el tendal i esperen que passi el tren.

Un cop passat segueixen amb naturalitat.
Un altre lloc on he anat i aquest sí que no té res de mercat local és el mercat en barques, el mercat de Khlong Lat Mayom. Les parades estan orientades cap als canals on els compradors, crec que tots devíem ser guiris, compren records. Ara, és una imatge curiosa.

Un cop vistos aquests mercats he tornat a Bangkok. Voltant he vist que hi ha carrers que s'organitzen per gremis, si se'n pot dir així.
He passat pel dels fusters, per un de peces de recanvi de motos, un altre que venien peces de motor, exposades en tendes i en furgonetes,...
Cansat, que avui he caminat força i la panxa no està fina amb tants fregits, després d'anar a veure un fort i la Muntanya Daurada ja he anat a retir.

Per veure més fotos cliqueu aquí.

Viatge en tren

Ahir a la nit vaig agafar el tren cap a Bangkok. Un ràpid. Suposo que n'hi deuen dir ràpid per glamour, perquè tots es veien millor que aquest, l'exprés, l'especial... Quan vaig comprar el bitllet semblava la millor opció. Sortir a quarts de deu del vespre i arribar cap a quarts de nou. A més, com que em va dir que els seients estaven bé, ja no vaig agafar llit.
Només arribar ja em van dir que duia més d'una hora de retard. Paciència, no tinc pas pressa. Si bé és cert que era prou espaiós i els seients estaven bé, era un xic vell. En comptes d'aire condicionat, sis ventiladors. Però no passa res. Finestres abaixades fins avall i som-hi. Per cert que durant tota la nit els llums oberts. Uns fluorescents que no en fallava ni un. Dotze, diria.

Cap a les dues s'ha sentit un espetec, seguit d'una bafarada de fum i una oloreta dolça, com la que fa a vegades el ferro. Hem anat avançant a poc a poc fins a una estació.
Ens hem aturat i just al meu vagó, a darrera, un tub havia petat. A fora. Vinga anades i vingudes dels del tren i l'estació. Vinga trucades.
Finalment han desenganxat el nostre vagó i han mogut tot el convoi i el nostre vagó l'han situat a la cua.

Mentrestant anaven passant pel costat els altres trens; especial, exprés, ràpid que surt més tard... De tant en tant pujaven venedors al vagó, venent menjars i begudes.
Finalment hem arribat a Bangkok cap a la una.
Trinxat, perquè poc he dormit, he sortit una estoneta a voltar i ara a relaxar-me que el viatge ha estat llarg... i ja tenim una anècdota més.

Per veure més fotos cliqueu aquí

Al parc natural de Khaosok

Si ho hagués sabut abans hauria fet com el noi marroquí, una tarja de telèfon per quinze dies per uns 20 euros, així tindria trucades i wiffi arreu i no em passaria com ara, que he d'anar buscant locals per poder enviar missatges. Però bé, aixi descobreixo llocs, com aquest bar de l'estació on potser mai hagués entrat.
D'aqui una estona agafaré el tren cap a Bangkok, demà al matí hi arribaré.
Avui ha estat un dia intens. M'he despertat a Suratthani i he pres una furgoneta cap a Khaosok, a dues hores de distància per poder anar al Parc Natural.

És un dels parcs més grans de Tailàndia. Selva humida i molt. Agafa tempestes de totes bandes i tot i que les recomanacions de les guies, Lonely i Routard eren de no anar-hi aquestes dates, no ha plogut, pràcticament. De fet si hagués fet cas en tot a la guia ahir no hauria dormit a Suratthani i no hauria pogut voltar i sopar al seu mercat, un lloc molt atractiu.

El camí, és cert, estava ben enfangat. La xafogor era espantosa. Altre cop gotejant. Però passejar sol per la selva té encant. Se senten molts sons. Altre cop el bambú era arreu, com si un gegant estigués jugant al Mikado. El camí va tota l'estona ran de riu i és creuat sovint per torrents que baixen generosos. La fauna, si busques, és present i o bé se la veu - granotes, llangardaixos, micos...- o se la sent.

El millor de tot ha estat en una raconada descobrir una familia de micos menjant. Espectacular. Només per això ja ha valgut la pena el desplaçament.
Més endavant he arribat a un salt d'aigua força minso, tot sigui dit.
Després he anat a dinar al mateix parc i en acabat, altre cop furgo i cap a l'estació. Cansat però content d'haver gaudit d'un lloc tan especial.

Per veure més fotos cliqueu aquí.

A Suratthani

Quan arribo a un país nou, uns dels indicadors que faig servir per saber com n'és de segur aquell país, és veure d'una banda les armes que es veuen pel carrer -policia, militars o seguretat- i de l'altra les proteccions de les cases. A Tailàndia gairebé no he vist armes, ni policies, ni militars i pel que fa a la seguretat, sembla que no estan massa capficats. Per tant...
Aquest matí m'he despertat d'hora i tot i que teòricament tenia l'esmorzar pagat, ahir també però no va arribar, he preferit fer camí.

He anat a l'estació d'autobusos i he pres el primer bus que sortia cap a Suratthani. Cinc hores de trajecte per fer uns tres-cents quilòmetres.
De fet ha estat com si continués el viatge d'ahir, però en comptes de blau, el color ha estat el verd. Si els esquimals tenen cinquanta mots per dir les diferents tonalitats del blanc, quants en deuen tenir els tailandesos pel verd? No ho sé, però segur que en tenen molts.
El camí és força planer. Passa entremig d'extenses plantacions d'arbres, palmeres i uns altres arbres que desconec, podrien servir per la fusta, per uns fruits que ara no tenen o bé per alguna mena de saba que deuen treure ja que molts tenen un recipient a la base. De fet, a algun lloc, he llegit que aquesta és una zona rica de cautxú.
Enmig d'aquesta planura arbrada s'alcen moles calcàries plenes de vegetació, talment com ahir. Pics drets i sobtats reclam d'escaladors.
La carretera l'estan ampliant i hi ha hagut un moment que hem passat per un túnel que estaven acabant de fer.
En arribar a Sunatthani he cercat on dormir. Avui no havia reservat res i és una de les coses que em neguiteja més, però de fet, aquí no és cap problema. Arreu hi ha lloc i més ara que no és temporada alta, els monsons i tal, tot i que de moment no m'ha plogut gaire.
Un cop m'he instal.lat i he comprat els bitllets per a demà, per anar al parc natural de Khaosok, he anat a voltar.

Primer a veure un parell de temples, després un parc i finalment el mercat. Allà, per fí he trobat les bèsties per menjar; cucs, saltamartins, cigales, grills i altres que desconec. He fet fotos, un video, però ni boig ho tasto. Diuen que s'assembla al pollastre, per tant, si és una còpia d'aquest, millor em quedo amb l'original.

Per veure més fotos cliqueu aquí.