A Suratthani

Quan arribo a un país nou, uns dels indicadors que faig servir per saber com n'és de segur aquell país, és veure d'una banda les armes que es veuen pel carrer -policia, militars o seguretat- i de l'altra les proteccions de les cases. A Tailàndia gairebé no he vist armes, ni policies, ni militars i pel que fa a la seguretat, sembla que no estan massa capficats. Per tant...
Aquest matí m'he despertat d'hora i tot i que teòricament tenia l'esmorzar pagat, ahir també però no va arribar, he preferit fer camí.

He anat a l'estació d'autobusos i he pres el primer bus que sortia cap a Suratthani. Cinc hores de trajecte per fer uns tres-cents quilòmetres.
De fet ha estat com si continués el viatge d'ahir, però en comptes de blau, el color ha estat el verd. Si els esquimals tenen cinquanta mots per dir les diferents tonalitats del blanc, quants en deuen tenir els tailandesos pel verd? No ho sé, però segur que en tenen molts.
El camí és força planer. Passa entremig d'extenses plantacions d'arbres, palmeres i uns altres arbres que desconec, podrien servir per la fusta, per uns fruits que ara no tenen o bé per alguna mena de saba que deuen treure ja que molts tenen un recipient a la base. De fet, a algun lloc, he llegit que aquesta és una zona rica de cautxú.
Enmig d'aquesta planura arbrada s'alcen moles calcàries plenes de vegetació, talment com ahir. Pics drets i sobtats reclam d'escaladors.
La carretera l'estan ampliant i hi ha hagut un moment que hem passat per un túnel que estaven acabant de fer.
En arribar a Sunatthani he cercat on dormir. Avui no havia reservat res i és una de les coses que em neguiteja més, però de fet, aquí no és cap problema. Arreu hi ha lloc i més ara que no és temporada alta, els monsons i tal, tot i que de moment no m'ha plogut gaire.
Un cop m'he instal.lat i he comprat els bitllets per a demà, per anar al parc natural de Khaosok, he anat a voltar.

Primer a veure un parell de temples, després un parc i finalment el mercat. Allà, per fí he trobat les bèsties per menjar; cucs, saltamartins, cigales, grills i altres que desconec. He fet fotos, un video, però ni boig ho tasto. Diuen que s'assembla al pollastre, per tant, si és una còpia d'aquest, millor em quedo amb l'original.

Per veure més fotos cliqueu aquí.